
La música és mig en directe, amb algunes bases pregravades, molt encertada en alguns moments. Destaca la quantitats d'instruments que fan servir, des de la serra musical a les copes de vidre fins a un harmònium o un piano.
També cal destacar els moments còmics basats en l'humor absurd i alguns trucs de màgia habitualment protagonitzats pels veterans de la companyia: Max et Maurice que fan una funció de còmics de represa mentre els joves es dediquen a fer números més tècnic, tot i que també mantenen els seus personatges amb molta solidesa i simpatia.
Si no hi podeu anar tindreu una altra oportunitat per la Mercè a Montjuïc (però no crec que l'entrada costi 6 euros).
Comentaris