Avui un referent indiscutible del món dels malabars. El seu zenit artístic va coincidir amb la popularització de la tele als Estats Units i per això tenim vàries actuacions posades al Youtube. Estem parlant de Francis Brunn. El millor malabarista de la seva generació (posterior a Rastelli).
La posada en escena que avui sembla d'allò més típica va ser molt original aleshores. Ja que d'alguna manera combina els malabars amb uns passos de ball elegants. Fins aleshores era més habitual que els malabaristes fossin més saltimbanquis o còmics, Brunn, en canvi, és un malabarista seriós. De fet, l'estil de malabarista que avui torbem en qualsevol circ tradicional en carpa li deu alguna cosa a l'estètica creada per Brunn. No estic afirmant que surti del no res, segur que ja estava influenciat per altres com Rastelli, però realment va ser un fenomen mundial. També observareu que surt un còmic televisiu (del programa Jack Benny show l'any 1961) en el vídeo (que és de fet una còpia del pallasso de represa del cric).
Aquest estil de ball "flamenc" el va incorporat al show quan ja era molt popular. A la biografia que podeu trobar aquí diu que al principi quan va incorporar més coses a part dels malabars se sentia una mica incòmode, perquè tenia la sensació que no estava fent res, que havia omplert el número d'estones on no hi havia trucs remarcables de malabars. Però de fet quan començava a sac amb malabars, en els 3 primers minuts ja havia deixat el públic amb la boca oberta i ja no reaccionaven tant amb la resta del número. No sé a quin periode correspon aquesta acutació, però el progrma és del 1961, o sigui que no és del final de la seva carrera, ja que va estar actuant fins el 1994 (71 anys) i va morir el 2004.
Si teniu més interès hi ha un documental i una petita entrevista aquí en la què també participa la seva germana (i alumne) Lottie Brunn (també una de les millors malabaristes de tots els temps), on surten diverses reflexions com: "acabar un número de malabars amb 8 masses és un anticlimax, perquè després d'haver fet coses tan espectaculars, les 8 masses només les pots aguantar uns segons a l'aire i recollir"; "el malabarisme és l'art més insegur que hi ha, inclús tirar una pilota a l'aire no estas mai segur que la podràs tornar a agafar" i "per un show de 7 minuts, faig dos escalfaments seguits de 45minuts, i quan surto a l'escenari realment estic al 100% de les meves possibilitats. Si he de fer dos shows un a les 20h i un a les 22h, continuo escalfant tota l'estona entre les actuacions perquè sinó em refredaria".
Francis Brunn té un espai al Juggling hall of Fame on citen una frase seva: I find that I am fascinated by controlling one ball. It sounds like nothing, but it is quite difficult to do properly.
La posada en escena que avui sembla d'allò més típica va ser molt original aleshores. Ja que d'alguna manera combina els malabars amb uns passos de ball elegants. Fins aleshores era més habitual que els malabaristes fossin més saltimbanquis o còmics, Brunn, en canvi, és un malabarista seriós. De fet, l'estil de malabarista que avui torbem en qualsevol circ tradicional en carpa li deu alguna cosa a l'estètica creada per Brunn. No estic afirmant que surti del no res, segur que ja estava influenciat per altres com Rastelli, però realment va ser un fenomen mundial. També observareu que surt un còmic televisiu (del programa Jack Benny show l'any 1961) en el vídeo (que és de fet una còpia del pallasso de represa del cric).
Aquest estil de ball "flamenc" el va incorporat al show quan ja era molt popular. A la biografia que podeu trobar aquí diu que al principi quan va incorporar més coses a part dels malabars se sentia una mica incòmode, perquè tenia la sensació que no estava fent res, que havia omplert el número d'estones on no hi havia trucs remarcables de malabars. Però de fet quan començava a sac amb malabars, en els 3 primers minuts ja havia deixat el públic amb la boca oberta i ja no reaccionaven tant amb la resta del número. No sé a quin periode correspon aquesta acutació, però el progrma és del 1961, o sigui que no és del final de la seva carrera, ja que va estar actuant fins el 1994 (71 anys) i va morir el 2004.
Si teniu més interès hi ha un documental i una petita entrevista aquí en la què també participa la seva germana (i alumne) Lottie Brunn (també una de les millors malabaristes de tots els temps), on surten diverses reflexions com: "acabar un número de malabars amb 8 masses és un anticlimax, perquè després d'haver fet coses tan espectaculars, les 8 masses només les pots aguantar uns segons a l'aire i recollir"; "el malabarisme és l'art més insegur que hi ha, inclús tirar una pilota a l'aire no estas mai segur que la podràs tornar a agafar" i "per un show de 7 minuts, faig dos escalfaments seguits de 45minuts, i quan surto a l'escenari realment estic al 100% de les meves possibilitats. Si he de fer dos shows un a les 20h i un a les 22h, continuo escalfant tota l'estona entre les actuacions perquè sinó em refredaria".
Francis Brunn té un espai al Juggling hall of Fame on citen una frase seva: I find that I am fascinated by controlling one ball. It sounds like nothing, but it is quite difficult to do properly.
Comentaris
M'agrada`t especialment la rutina amb quatre pilotes amb la combinació de mans, peus, cap, girs de pilotes i elements de contact.
Quina enveja poder continuar fent malabars passats els setanta.