Salta al contingut principal

Philippe Docouflé

Avui a la nit he anat a veure l´estrena de Sombreros de Philippe Decouflé format entre d´altres a l´escola nacional de circ de França. Crec que es nota... I això que des de la fila 23 no es veu gaire cosa. ( segurament sortint de l´escola es va dir a ell mateix, si vull fer pasta em posaré a fer dansa...). Encara que està preparant un espectacle per al Cirque du Soleil...

Comentaris

URI ha dit…
...cosa que encaixa amb el tema de fer pasta.

A mi em va semblar com un espectacle de gags, amb bones idees i experimentació audiovisual. És com si fessin un espectacle junts el Tricicle, el Marcel·lí Antunez i l'Anònima Imperial.

Cal dir que l'espectacle es fa llarg i la falta de cohesió es deixa notar. Tot i així té moments prou bons en què et despertes de cop. També m'agrada remarcar que utilitza l'audiovisual d'una manera molt més enginyosa i encertada que molts altres creadors.

Ah! I la música era en directe (recordant a Air quan van posar música pel ballet Preljocaj).
URI ha dit…
A més, mentre estàvem al TNC em van robar el seient de la bici. L'últim cop que em van robar una peça de la bici també va ser en un teatre ultrasubvencionat.

Conclusió: El teatre públic està ple de manguis.
URI ha dit…
Avui l'Avui publica una entrevista al Decoufflé prou interessant. De la qual cosa dedueixo que aquest no és un espectacle remarcable de la seva carrera. Tot i que és un autor molt interessant (només cal haver vist "Solo"):