Potser la utilitat fonamental d'inscriure una peça dins un moviment artístic o un moment històric sigui preparar al public cap allò que va a veure.
Peró cal?
La opinió del public mai es una única i monolítica resposta. Peró potser classificar una peça així o aixà els ajuda a l'hora d'escollir que volen veure.
Si l'artista o artistes classificats ho accepten, endavant.
L'altre es agafar un pot de vernís estilístic i abocar-lo sobre una peça o un artista, paralitzant-los i jutjant...
-Miri'n. Això es una peça perfectament contemporània!!
Hi han espectacles o números de circ auto-denominats contemporanis on no es veu cap feina ni cap evolució cap enlloc, poden passar molt dignament per tradicionals.
I a l'invers... espectacles de circ tradicionals que traspuen un esforç de sacrifici cotidià i de recerca, a banda d'una originalitat tan encertada, que ens poden semblar la cosa mes contemporània o nova del món.
La resposta pot estar en la emoció i la bellesa, dos fenòmens tant subjectius que en el moment que es volen explicar moren i desapareixen.
Aconseguir una màgia cada dia no es gens evident.
Després, a l’hora de muntar una peça es jugar amb el que vulguis i… bona sort!!
Ara… si després arriba algú i et diu que ets pal.ladianista i tu volies ser xorigueresc…
Hi han uns col.legues, el Cirque Sans Noms que es feien dir; Nouveau Cirque Traditionel d'Aujourd'hui.
Tradicional-Avantguardista.
Antic-Modern.
Fresc-Ranci.
De vint-i-un botons-Estripat.
De Sempre-Altrament.
Niquelat-Rovellat.
Sobre Aigua-Sobre Gel.
Heterosexual-Homosexual.
Cantaire-Mut.
Arpista-Graller.
Impersonal-De Carácter.
Retro-Futurista.
Vell-Nou.
Classic-Contamporani.
Malgrat que els grans nuclis estilístics en elc circ ja han estat catalogats i recatalogats queda molta cosa per fer.
Entre altres coses el que el propi circ ens evoca.
Comentaris
potser hauriem de tenir altres punts de vista en relació a la feina que certes cies. catalanes...
(si, i de circ. i el podem anomenar nou, contemporani, d'avantguarda i a més a més de carrer, i que?)
...han anat mostrant per tot arreu en els darrers quasi vint anys.
potser el que el Sr. Jordi Jane demana es veure Circ Experimental, aixó encara no ho se.
el que si que es cert, Senyor Jané, es de la bona consideració que el circ català té més enllà de les seves fronteres.
Un referent de circ que ha renovat el génere i no només al carrer...
on estem?
es que ara haurem de publicar la llista d'artistes catalans que tenim per tot arreu fent circ i que segurament el podem anomenar innovador?