Ahir va actuar el Mime Daniel al Pisa (molt menys públic que amb el Peter Shub) i va començar amb un número boníssim imitant un estruç que surt d'un ou i alhora té un fillet. Delicat i ple de solucions inteligents. Després la cosa va degenerar una mica fent trucs típics de mim, com si fos un escalfament: la paret, el globus, el robot, el brekindans, agafant "voluntaris" del públic i fer-los quedar en "ridícul",... Al final, per això, es va tornar a animar quan va fer el número de l'abric que pren vida amb sortides molt originals (sent el número típic esquemàticament, el va fer molt diferent que el Peter Shub el dia anterior). En resum, un mim molt bo, però l'espectacle convina coses molt bones, creatives i originals amb d'altres una mica sobades, que no és que siguin dolentes, però contrasten negativament amb les primeres.
Com a contrast fins diumenge al Mercat de les Flors hi ha una de les companyies japoneses de dansa Butoh més importants (si no la MÉS important). Personalment, torbo que és un estil que té molt de mim, però més introspectiu i buscant ser escabrós, introvertit, irritant, dolorós i, fins i tot desagradable. De fet, el moviment Butoh surt com a reflexió de com va quedar el Japó després de la segona guerra mundial. Els mims (d'origen francés suposo), en comptes d'això, hi van buscar la part positiva. El públic actual té la sort de poder-li demanar a l'art allò que vol i torbar-ho (entreteniment, diversió, reflexió, sorpresa, imaginació, accitació,...). A mi m'agradaria anar al Mercat, però no podrà ser entre Cornellà i el Temporada Alta. Si algú hi va que deixi un comentari d'aquests mims truculents que en diuen ballarins de Butoh.
Comentaris