Per començar dir que el Temporada Alta s'acaba el cap setmana que ve i, pel què fa al circ, podem valorar molt positivament la manera com s'ha tractat. En el cas de Devoris Causa dels Escarlata Circus, es tracta de la primera producció de circ en la que ha participat el Temporada Alta (tot i que l'espectacle està coproduit amb altres festivals europeus com Les Tombées de la Nuit (Rennes), Circuits Scène Conventionnée (Auch), Excentrique (festival de la région Centre), PNRM (Olot) i l'Usine (Tournefeuille)). Pel què fa a la repercussió a la premsa, només el diari Avui i el diari de Girona han estat a l'alçada de fer un seguiment rigorós. Per exemple, de Devoris Causa teniu la crítica de Jordi Jané: Les petites grans coses i la de Marta Pallarès: Matança de texas a l'estil vegetarià. Segons la roda de premsa, que va publicar Elisabet Escriche a l'Avui, tenen previst fer una gira per Catalunya (Reus, Mataró, Lleida, Vic, Granollers i Tarragona, entre altres municipis) amb una petita carpa de 8 metres de diàmetre (i amb la mateixa graderia que portaven amb Llanties i Marabú amb capacitat per a 50 persones).
I a mi què em va semblar? Em va semblar que els Escarlata fan comèdia. Però no del arte, sinó de la vida. Igual que qualsevol persona fa servir la imaginació en la intimitat d'una manera que potser semblaria ridícula als ulls dels altres. Els Escarlata aconsegueixen fer-te entrar en la intimitat d'uns personatge. És realment com si veiessis a través de les parets les intimitats culinàries d'una singular parella. I no només això l'obra és rica en matisos, no només fa riure, sinó que encurioseix, desconcerta, sorprén, entendreix, espanta,... I encara més, li pots treure un suc intel·lectual (que potser no sigui el més imporant en aquest cas, però avui en dia no abunda), no només li dona la volta al vegetarianisme (d'una manera retorçada i sorprenent), sinó que també posar de manifest el síndrome humà dels castells de sorra (tal i com expliquen ells mateixos al programa de l'espectacle) amb la què tots ens podem identificar: Construir per destruir, viure per morir, fer per desfer, conèixer per ignorar. A tot això li cal afegir l'encert d'aprofitar tots els sentits de l'espectador i unir l'olfacte, el gust i el tacte a la vista i l'oïda.
A mi em sembla un espectacle molt bo que, a més, té una personalitat com poques companyies catalanes podrien donar a un espectacle. Li podríem buscar algun punt negatiu? No gaires, però donat que és una estrena crec que val la pena exposar-los, al meu parer evidentment. Crec que les "tècniques" que s'utilitzen poden donar més de si. Per descomptat que precisament és un espectacle contrari al "més difícil encara", però el món de la manipulació d'objectes té tantes possibilitats! Crec que dels ganivets, el titella i el gall d'indi encara se'n podria treure més suc. Les tres són magnífiques idees i tenen un rol important en la història o sigui que teatralment ja queden justificats, però també crec que els hi obra un espai per investigar dins del mateix espectacle, cosa que sempre és interessant i permet que l'espectacle no deixi de canviar.
Comentaris
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3101035