Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Dimarts, 9 de desembre del 2008
són notícies tan directes sobre el nostre circ que s'han de publicar Karoli
gràcies
La recuperació d'un circ estable a Barcelona està més parada que mai després de la mort del principal impulsor
Sense notícies de l'Olympia
Andreu Gomila
PERE VIRGILI
La mort de l'alcalde de Barcelona de la Transició, Josep Maria Socias Humbert, va provocar dolor més enllà de la seva família, sobretot en el món de l'espectacle, ja que ell era el principal impulsor de la Fundació Circ Olympia, que pretén que la capital catalana torni a disposar d'un espai estable per a les arts del circ. "Ell era el Quixot i la resta, els Sanchos Pança", resumeix el pallasso Tortell Poltrona. A mitjans de maig del 2007, els instigadors del projecte van aprofitar el compromís de la Generalitat per aconseguir que el Cap i Casal tornés a gaudir d'un espai com el que va tenir al Paral·lel entre 1924 i 1947 per llançar un manifest a favor. Tot semblava de cara, amb un pla integral del circ escrit pel departament de Cultura inclòs, que preveu el circ estable. Ara, però, Tortell Poltrona assegura que "el projecte està paradíssim".
"L'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) s'ha enrocat amb la sala d'assaig que s'ha inaugurat al Fòrum, amb la qual cosa, al pas que anem, l'Olympia m'agafarà cap als 70 anys", diu Tortell Poltrona.
Jordi Juanet Boni, president de l'APCC, respon a Tortell Poltrona dient que "el circ estable és un objectiu de l'Associació, però ara mateix hem engegat un equipament gran". Això sí, reconeix que tenen "una mica aturat" el projecte Olympia. "Tampoc no podem abastar-ho tot", afegeix.
Les comparacions amb Madrid són inevitables. Allà fa dos anys que disposen del Price, l'aixecament del qual va requerir 25 milions d'euros de les institucions de la capital espanyola. Compta, a més, amb un pressupost anual que frega els 5 milions. Boni, tot i reconèixer que el circ estable madrileny "és un equipament impressionant", diu no estar d'acord amb el que ha costat i creu que a Espanya "han començat la casa per la teulada".
Madrid és l'exemple?
La baixa ocupació del Price, a més, ha fet repensar el projecte a l'Ajuntament de Barcelona, que, amb la Generalitat, finança La Central del Circ, l'espai de creació que des de fa uns mesos funciona al Fòrum, una de les principals demandes històriques del sector juntament amb l'Olympia i una escola de circ que tingui el nivell acadèmic de l'Institut del Teatre.
"Un cop s'ha abandonat el circ, després costa recuperar un públic que no sigui el familiar", apunta Jordi Martí, el delegat de Cultura de l'Ajuntament. Martí creu en el projecte Olympia, però per començar pensa que s'ha d'apostar per "un espai més parateatral, que pugui tenir una oferta més àmplia, amb l'objectiu d'anar generant de nou afició de manera progressiva", indica. A ell li agrada molt més el Théâtre Paris-Villette, centre neuràlgic del circ parisenc, que té un eix clar en "el circ contemporani obert a tothom".
París o Brussel·les, tanmateix, no són gaires bons exemples, ja que no han deixat de tenir mai un circ estable des de fa dècades.
Martí pensa que l'Ajuntament està fent prou per impulsar el circ a la ciutat, bé a través de La Central del Circ, l'ampliació de l'escola de l'Ateneu Popular de Nou Barris, o la incorporació d'aquest art a la programació del festival Grec o del Mercat de les Flors. Tanmateix, aposta perquè Barcelona recuperi un espai estable, fita que, damunt del paper, comparteix amb la Generalitat.
Tortell Poltrona, però, es manté escèptic. Segurament els anys d'experiència li ofereixen una visió no tan optimista, almenys a curt termini i amb crisi econòmica pel mig. Reconeix que el conseller Joan Manuel Tresserras ha fet un esforç de cara al sector, però no es pot estar de comparar els prop de 5 milions d'euros que ha costat la minisèrie sobre el bandoler Serrallonga amb els 2,4 milions que la conselleria destina al circ per any.
El pallasso critica, a més, infraestructures i festivals existents, des de La Vela de Vilanova i la Geltrú ("mancat de cap projecte artístic") al Festival de Pallassos de Cornellà ("el podrien fer a Honolulu"). "Només salvo el Trapezi de Reus, però és un festival que dura una setmana", afirma.
Cap al 2025?
També relativitza l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona al circ. "Com que han pagat La Central del Circ, ja han justificat una partida, i com que no havien gastat mai un euro en circ, qualsevol cosa supera l'anterior". Potser sí que al pas que anem, i seguint les prediccions de Tortell Poltrona, tindrem un nou Olympia a Barcelona quan el pallasso tingui 70 anys, és a dir, el 2025.
Al pallasso, no obstant això, després de l'enrenou de fa un any i mig quan va aturar la gira del Circ Cric i va provocar un terratrèmol a la conselleria de Cultura, se li ha girat feina. Des d'aquesta tardor ha decidit amb èxit que el Circ Cric fes temporada al Montseny. A més, cada divendres a la nit el seu Cabaret Coluche ha portat els millors pallassos a Sant Esteve de Palautordera, des de Marcel Gros, Alba Sarraute i Los Excéntricos a Albert Pla. "Hem trobat pallassos meravellosos que no treballen mai a Cornellà", assegura amb la llengua esmolada, com sempre.
són notícies tan directes sobre el nostre circ que s'han de publicar Karoli
gràcies
La recuperació d'un circ estable a Barcelona està més parada que mai després de la mort del principal impulsor
Sense notícies de l'Olympia
Andreu Gomila
PERE VIRGILI
La mort de l'alcalde de Barcelona de la Transició, Josep Maria Socias Humbert, va provocar dolor més enllà de la seva família, sobretot en el món de l'espectacle, ja que ell era el principal impulsor de la Fundació Circ Olympia, que pretén que la capital catalana torni a disposar d'un espai estable per a les arts del circ. "Ell era el Quixot i la resta, els Sanchos Pança", resumeix el pallasso Tortell Poltrona. A mitjans de maig del 2007, els instigadors del projecte van aprofitar el compromís de la Generalitat per aconseguir que el Cap i Casal tornés a gaudir d'un espai com el que va tenir al Paral·lel entre 1924 i 1947 per llançar un manifest a favor. Tot semblava de cara, amb un pla integral del circ escrit pel departament de Cultura inclòs, que preveu el circ estable. Ara, però, Tortell Poltrona assegura que "el projecte està paradíssim".
"L'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) s'ha enrocat amb la sala d'assaig que s'ha inaugurat al Fòrum, amb la qual cosa, al pas que anem, l'Olympia m'agafarà cap als 70 anys", diu Tortell Poltrona.
Jordi Juanet Boni, president de l'APCC, respon a Tortell Poltrona dient que "el circ estable és un objectiu de l'Associació, però ara mateix hem engegat un equipament gran". Això sí, reconeix que tenen "una mica aturat" el projecte Olympia. "Tampoc no podem abastar-ho tot", afegeix.
Les comparacions amb Madrid són inevitables. Allà fa dos anys que disposen del Price, l'aixecament del qual va requerir 25 milions d'euros de les institucions de la capital espanyola. Compta, a més, amb un pressupost anual que frega els 5 milions. Boni, tot i reconèixer que el circ estable madrileny "és un equipament impressionant", diu no estar d'acord amb el que ha costat i creu que a Espanya "han començat la casa per la teulada".
Madrid és l'exemple?
La baixa ocupació del Price, a més, ha fet repensar el projecte a l'Ajuntament de Barcelona, que, amb la Generalitat, finança La Central del Circ, l'espai de creació que des de fa uns mesos funciona al Fòrum, una de les principals demandes històriques del sector juntament amb l'Olympia i una escola de circ que tingui el nivell acadèmic de l'Institut del Teatre.
"Un cop s'ha abandonat el circ, després costa recuperar un públic que no sigui el familiar", apunta Jordi Martí, el delegat de Cultura de l'Ajuntament. Martí creu en el projecte Olympia, però per començar pensa que s'ha d'apostar per "un espai més parateatral, que pugui tenir una oferta més àmplia, amb l'objectiu d'anar generant de nou afició de manera progressiva", indica. A ell li agrada molt més el Théâtre Paris-Villette, centre neuràlgic del circ parisenc, que té un eix clar en "el circ contemporani obert a tothom".
París o Brussel·les, tanmateix, no són gaires bons exemples, ja que no han deixat de tenir mai un circ estable des de fa dècades.
Martí pensa que l'Ajuntament està fent prou per impulsar el circ a la ciutat, bé a través de La Central del Circ, l'ampliació de l'escola de l'Ateneu Popular de Nou Barris, o la incorporació d'aquest art a la programació del festival Grec o del Mercat de les Flors. Tanmateix, aposta perquè Barcelona recuperi un espai estable, fita que, damunt del paper, comparteix amb la Generalitat.
Tortell Poltrona, però, es manté escèptic. Segurament els anys d'experiència li ofereixen una visió no tan optimista, almenys a curt termini i amb crisi econòmica pel mig. Reconeix que el conseller Joan Manuel Tresserras ha fet un esforç de cara al sector, però no es pot estar de comparar els prop de 5 milions d'euros que ha costat la minisèrie sobre el bandoler Serrallonga amb els 2,4 milions que la conselleria destina al circ per any.
El pallasso critica, a més, infraestructures i festivals existents, des de La Vela de Vilanova i la Geltrú ("mancat de cap projecte artístic") al Festival de Pallassos de Cornellà ("el podrien fer a Honolulu"). "Només salvo el Trapezi de Reus, però és un festival que dura una setmana", afirma.
Cap al 2025?
També relativitza l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona al circ. "Com que han pagat La Central del Circ, ja han justificat una partida, i com que no havien gastat mai un euro en circ, qualsevol cosa supera l'anterior". Potser sí que al pas que anem, i seguint les prediccions de Tortell Poltrona, tindrem un nou Olympia a Barcelona quan el pallasso tingui 70 anys, és a dir, el 2025.
Al pallasso, no obstant això, després de l'enrenou de fa un any i mig quan va aturar la gira del Circ Cric i va provocar un terratrèmol a la conselleria de Cultura, se li ha girat feina. Des d'aquesta tardor ha decidit amb èxit que el Circ Cric fes temporada al Montseny. A més, cada divendres a la nit el seu Cabaret Coluche ha portat els millors pallassos a Sant Esteve de Palautordera, des de Marcel Gros, Alba Sarraute i Los Excéntricos a Albert Pla. "Hem trobat pallassos meravellosos que no treballen mai a Cornellà", assegura amb la llengua esmolada, com sempre.
Comentaris
Es parla del Price de Madrid quan fa tot just 3 dias han destituït al Director i més
L`importancia de tenir una programaciò estable a Barcelona, va molt mes lluny, es tenir un circ amb personalitat com totes les grans nacions. No esta be marginar un llenguatge minoritari ( Us sona d`alguna cosa catalans ??)
El Pla nacional esta molt bé , però Gràcies a qui Madrid té un Espai Circense , doncs Algú com va ser Tierno Galván ,Alcalde de Madrid que va concedir L'espai Municipal per a tal fi , i això no és començar la casa per la teulada És d'intel·ligents tenir un espai de Creació i Difusió Circense Nacional però acompanyat d'unes escoles circenses reconegudes en el País , L'escola Nacional Circense ,estudis superiors , i com no la Contemporània i tot això Reconegut pel Govern de Catalunya , Educació i Ensenyament I per a això ja fa temps que havíem d'haver invertit en això per a us publiç de tots , si al Circ Olimpia es necessari ,però ha de ser public i subvencionat pel Govern Autonòmic i si a tot això Se li ajunta un Pla Nacional de l'Estat Espanyol llavors això funcionària millor
Però en tot l'esmentat hi ha una sopa d'interessos que no juguen a favor Del Circ, sigui per aportacions Municipals ,de Govern Autonòmic , de subvencions i sobretot personals que marquen directrius i normes , REVINDICO La Universitats Del Circ però deixo clar que com a minim les coses han canviat i Molt gràcies a la APCC i els que estan darrere d'ella i no és pelotera.
entenc a Poltrona quan diu Això ho veurem en el 2025.