Ahir al migdia a Can Felipa es va poder tornar a veure Pallassos de Fusta de la Companyia d'Herta Frankel. L'obra es va estrenar al Festival de Pallassos de Cornellà de fa 2 anys i no s'havia tornat a representar fins ara. De fet, era estrany veure aquesta companyia fora del Marionetarium del Tibidabo, però ara començaran a girar aquest espectacle d'inspiració circense.
L'èxit de públic va ser espectacular, de fet, força gent es va quedar sense poder entrar. L'espectacle, com promet el títol, és una desfilada de pallassos. Els pallassos que fan d'orquestra són modificacions de marionetes de la col·lecció d'Herta Frankel (que la companyia s'encarrega de custodiar, preservar i divulgar) i després n'hi ha d'altres que han creat més recentment per l'espectacle.
Tot comença d'una manera clàssica, amb un presentador (que té una retirada a Pasqual Maragall) que introdueix els primers dos pallassos de fil (originals de la col·lecció: Violini i Gorgoritis) i després l'obra fa un tomb una mica oníric i nostàlgic a l'hora, prenent la iniciativa els titelles de vareta i identificant els grans pallassos clàssics amb peixos pallasso que neden en una peixera imaginaria. Apareix Antonet amb la seva història d'amor amb la lluna, Grock tocant el violí, Charlie Rivel i la cadira i Oleg Popov amb el seu cistell (que citen com a seguidor de Karandash). La proposta és interessant i prou dúctil perquè en el futur hi puguin entrar i sortir més personatges o bé canviar les entrades. De moment, l'espectacle és basa més en la poètica i l'acompanyament musical dels titelles que en les entrades o els gags, però això suposo que també pot anar evolucionant.
És curiós com les noves generacions de titellaires prefereixen les marionetes de vareta a les de fils, encara que les de vareta necessitin de dues persones o tres per ser manipulades. També és cert que, en termes generals, les de vareta guanyen en moviments i expressivitat.
Comentaris