Volt de pista
Per un debat útil i serè
Jordi Jané
Alguns ajuntaments catalans volen ignorar que el cavall, a més de ser un company secular de l'home, és consubstancial al circ
Hi ha molts aspectes que indiquen que actualment la humanitat es replanteja la seva relació amb el planeta. No crec que sigui per un sobtat atac d'esnobisme, sinó perquè hi ha grans temes que afecten la nostra vida futura. Situacions com el canvi climàtic, els recursos energètics, la superpoblació a escala mundial o els (des)equilibris geopolítics reclamen accions decidides per part de governants i ciutadans. És en aquest gran context que ressorgeixen temes ancestrals com el de la relació entre l'ésser humà i els animals. De viure en coves per esquivar llops i altres salvatgines i d'haver d'anar a caçar l'ós per abrigar-nos i sobreviure, hem passat a tenir cases amb tecnologia domòtica i anar al supermercat de la cantonada a comprar carn de granja industrial convenientment trossejada i envasada en safates de porexpan protegides amb film alimentari.
A alguns humans, potser per l'atàvica culpabilitat d'haver estat agents directes o indirectes de la desaparició de moltes espècies animals del planeta, ara els ha agafat la dèria del proteccionisme. Els autoanomenats animalistes em sabran perdonar la caricatura, però, entestats a protegir foques, elefants i ratolins de laboratori, ni tan sols es plantegen què hi fa un gos en un balcó a la intempèrie o en quines condicions s'engreixen pollastres i conills a les granges que alimenten diàriament milions de persones. Aquesta parcialitat de visió es tradueix en una persecució, tan furibunda com desinformada, de la presència dels animals al circ. Col·lectius animalistes sense capacitat ni ànim de matís són capaços de posar al mateix sac la barbaritat de les corrides de toros i l'exemple d'harmonia planetària que és un número de cavalls en llibertat. A més, els mèdia els atorguen credibilitat sense molestar-se a contrastar ni analitzar. En aquest mateix diari, la politòloga i escriptora Nazanín Amirian, el 25 de febrer de l'any passat, publicava un bitllet en què afirmava impunement que als circs es tortura els animals: "Un elefant no s'aixeca sobre les potes sense haver rebut abans càstigs amb fuets o vares metàl·liques, collarets perquè se sentin ofegats, descàrregues a través d'anelles col·locades al nas o als genitals, i privant-los de dignitat per fer espectacles que satisfan només el complex de grandesa dels humans".
He viscut moltes hores de la meva vida fent de presentador de circ i, per tant, he pogut comprovar com, pel que els hi va, els ensinistradors tenen una cura extrema dels animals amb què es guanyen el pa. Els puc ben assegurar que si un ensinistrador maltracta un elefant té els dies comptats, perquè els elefants no perdonen. Com que també he vist maltractar un lleó durant una representació, no seré jo qui negui que hi ha alguns circs que maltracten els animals (i altres coses encara més detestables i punibles), però no es pot matar tot el que és gras: per la mateixa regla de tres, ¿hauríem de prohibir el matrimoni i les parelles de fet perquè hi ha un reduït percentage de mascles ibèrics que assassinen la dona?
Per un debat útil i serè
Jordi Jané
Alguns ajuntaments catalans volen ignorar que el cavall, a més de ser un company secular de l'home, és consubstancial al circ
Hi ha molts aspectes que indiquen que actualment la humanitat es replanteja la seva relació amb el planeta. No crec que sigui per un sobtat atac d'esnobisme, sinó perquè hi ha grans temes que afecten la nostra vida futura. Situacions com el canvi climàtic, els recursos energètics, la superpoblació a escala mundial o els (des)equilibris geopolítics reclamen accions decidides per part de governants i ciutadans. És en aquest gran context que ressorgeixen temes ancestrals com el de la relació entre l'ésser humà i els animals. De viure en coves per esquivar llops i altres salvatgines i d'haver d'anar a caçar l'ós per abrigar-nos i sobreviure, hem passat a tenir cases amb tecnologia domòtica i anar al supermercat de la cantonada a comprar carn de granja industrial convenientment trossejada i envasada en safates de porexpan protegides amb film alimentari.
A alguns humans, potser per l'atàvica culpabilitat d'haver estat agents directes o indirectes de la desaparició de moltes espècies animals del planeta, ara els ha agafat la dèria del proteccionisme. Els autoanomenats animalistes em sabran perdonar la caricatura, però, entestats a protegir foques, elefants i ratolins de laboratori, ni tan sols es plantegen què hi fa un gos en un balcó a la intempèrie o en quines condicions s'engreixen pollastres i conills a les granges que alimenten diàriament milions de persones. Aquesta parcialitat de visió es tradueix en una persecució, tan furibunda com desinformada, de la presència dels animals al circ. Col·lectius animalistes sense capacitat ni ànim de matís són capaços de posar al mateix sac la barbaritat de les corrides de toros i l'exemple d'harmonia planetària que és un número de cavalls en llibertat. A més, els mèdia els atorguen credibilitat sense molestar-se a contrastar ni analitzar. En aquest mateix diari, la politòloga i escriptora Nazanín Amirian, el 25 de febrer de l'any passat, publicava un bitllet en què afirmava impunement que als circs es tortura els animals: "Un elefant no s'aixeca sobre les potes sense haver rebut abans càstigs amb fuets o vares metàl·liques, collarets perquè se sentin ofegats, descàrregues a través d'anelles col·locades al nas o als genitals, i privant-los de dignitat per fer espectacles que satisfan només el complex de grandesa dels humans".
He viscut moltes hores de la meva vida fent de presentador de circ i, per tant, he pogut comprovar com, pel que els hi va, els ensinistradors tenen una cura extrema dels animals amb què es guanyen el pa. Els puc ben assegurar que si un ensinistrador maltracta un elefant té els dies comptats, perquè els elefants no perdonen. Com que també he vist maltractar un lleó durant una representació, no seré jo qui negui que hi ha alguns circs que maltracten els animals (i altres coses encara més detestables i punibles), però no es pot matar tot el que és gras: per la mateixa regla de tres, ¿hauríem de prohibir el matrimoni i les parelles de fet perquè hi ha un reduït percentage de mascles ibèrics que assassinen la dona?
Comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=SkdBDRNgw9w
com si fos el nostre fill i el nostre entorn també són
els animals, quan tens un animal a casa es perquè
els vols i li dónes un tracte semblat a com un fill al
cuides al portes al veterinari i es crea un entor Paternal
l'animal possiblement en un mitjà natural no viuria molt de temps
,doncs aquest mateix afecte que li donem a un animal de companyia
és el mateix que es dóna en un circ i diria que mes que el domestic
perquè entre el domador i l'animal ha d'haver un afecte total perquè
com tots , si ens molesten ens revelem
Com pasa amb els nostres fills i que en el fons també els eduquem,
per això dir que per culpa d'uns pocs que tracten malament als animals
han de pagar tot un col·lectiu em sembla injust i que en el fons també
estimen als animals i aquests animals donen fills que continuen amb l'ofici
, no es roben a Àfrica ja que per a poder-los domesticar és millor amb els fills.
I per a acabar i la libertat d'expressió m'ho concedeix jo prefereixo
El circ sense animals però cadascú és lliure tant un ajuntament a denegar
la presència d'un circ com la necessitat de fer un Tes de conducta al propietari
d'un gos de raça perillosa.
Però ho mes absurd és passejar-se pel passeig de Gràcia de Barcelona I
comtemplar les pells d'abrics ,bosses i capritxos, si no pot actuar un circ a Barcelona
el normal seria tancar botigues con Loewe, Cartier, y aquesta és la pura i dura realitad.