La nostra secció no havia mort, estava hivernant. Refresquem la memòria: en el darrer missatge assumiem la proposta de la revista Zirkolika de convertir en un article el debat sobre les pistes rodones generat en els missatges anteriors. Aquí teniu el que ha aparegut al darrer número de Zirkolika (març-09). El proper missatge no trigarà tant, de debó!
Per què una pista rodona crea més complicitat?
No es tracta d’explicar l’origen de la pista rodona al circ -és prou conegut que era perquè el domador pogués fer girar els cavalls dirigint-los des del centre- sinó de considerar els efectes que exerceix sobre artistes i públic. Compartim de forma sintètica la reflexió col.lectiva que s’ha fet al bloc A mi m’agrada el circ. El caràcter informal i espontani dels blocs esdevé un bon espai per a la reflexió i propicia l’intercanvi entre professionals i aficionats.
Karoli, autoanomenat l’home roda, diu convençudíssim: “Per a mi el cercle és la millor forma d'espai escènic”, i ho argumenta explicant-nos la seva organització escènica: “Sempre quan actuo realitzo amb un compàs casolà una corda i un guix de dibuixar , un cercle, el públic al voltant, nens en el sòl, cadires darrere, i al final gent dempeus quedant el públic com si estigués en una graderia. Si el públic esta ben situat la visió serà total i l'espectacle pot arribar a la catarsi col·lectiva. Perquè l'energia que desprèn el públic, els riures, les sorpreses, els aplaudiments... són vibracions positives que reboten entre el públic i els artistes”.
Un altre participant, amb el pseudònim Antonio pa i circ, afegeix: “Des del punt de vista pràctic o purament geomètric, si la pista és rodona tot el públic de cadascuna de les files es troba a la mateixa distància del centre de la pista. Per això quan un grup de gent s'agrupa al voltant d'una altra ho fa en forma de circumferència”.
La forma rodona és la que sentim més propera, on ens trobem instintivament més còmodes, i per tant, on ens sentim més receptius i on esdevenim més comunicatius. Les formes arrodonides eliminen barreres físiques, ambientals i psíquiques; apropen i teixeixen vincles naturals de connexió, de sintonia, de complicitat. Tot esdevé més fàcil, amable i cordial. La forma rodona o arrodonida esdevé un àmbit de comunió.
URI (Oriol Raventós), infatigable col.laborador de “A mi m’agrada el circ”, lamenta la pèrdua de rellevància del lloc escènic circular -iniciat pels grecs i que perdura fins a temps de Shakespeare- que amb Wagner queda definitivament eliminat en favor d’una lluïda escenografia: “En resum, la història de la pèrdua del cercle com a escenari és directament proporcional al creixent interès per la parafernàlia escènica (i conseqüentment la pèrdua d'interès en el treball actoral) ”.
Johnny, membre de El Circo de la Sombra, eixampla intel.ligentment la reflexió: “Avui la paraula circ designa igualment un gènere d'espectacle que un edifici, un tipus de representació i una arquitectura”. En aquest sentit no oblidem que l’origen semàntic del mot circ prové de la paraula grega “kírkos” que vol dir cercle, i que passà al llatí com a “circus” amb el mateix significat i que s’aplicà a un tipus concret d’espectacle.
Johnny matisa amb lucidesa: “La disposició dels assistents al circ s'oposa a la del teatre. L’arquitectura del circ és desmitificadora dins un espai sense il.lusió: tota la maquinaria queda exposada als ulls del públic. En termes estètics la pista rodona és mes propera a l'escultura, que pot ser observada de tots els angles i l'escena a l'italiana és més propera a la pintura, de visió frontal”. Per ell, la pista rodona és molt més que un espai escènic: “Per la meva banda una pista és més un espai de vida i acció que de representació o interpretació”.
Cesc Martínez, redactor d’aquesta revista, rebla el clau amb una bella imatge: “La disposició en rodona permet a l’espectador veure i ser vist, i l’emoció de la pista s’eixampla a través del públic com els cercles que fa l’aigua en caure-hi una pedra”.
Passant a la pràctica suggerim que a l’hora de crear números de circ, malgrat no totes les disciplines siguin susceptibles de ser assaborides per un marc visual de 360º, pensar-los perquè siguin gaudits per un marc visual el més arrodonit possible pot contribuir a que l'espectacle quedi "rodó".
jordicaputxí, bloc “A mi m’agrada el circ”.
http://ganyet.blogspot.com/
Per què una pista rodona crea més complicitat?
No es tracta d’explicar l’origen de la pista rodona al circ -és prou conegut que era perquè el domador pogués fer girar els cavalls dirigint-los des del centre- sinó de considerar els efectes que exerceix sobre artistes i públic. Compartim de forma sintètica la reflexió col.lectiva que s’ha fet al bloc A mi m’agrada el circ. El caràcter informal i espontani dels blocs esdevé un bon espai per a la reflexió i propicia l’intercanvi entre professionals i aficionats.
Karoli, autoanomenat l’home roda, diu convençudíssim: “Per a mi el cercle és la millor forma d'espai escènic”, i ho argumenta explicant-nos la seva organització escènica: “Sempre quan actuo realitzo amb un compàs casolà una corda i un guix de dibuixar , un cercle, el públic al voltant, nens en el sòl, cadires darrere, i al final gent dempeus quedant el públic com si estigués en una graderia. Si el públic esta ben situat la visió serà total i l'espectacle pot arribar a la catarsi col·lectiva. Perquè l'energia que desprèn el públic, els riures, les sorpreses, els aplaudiments... són vibracions positives que reboten entre el públic i els artistes”.
Un altre participant, amb el pseudònim Antonio pa i circ, afegeix: “Des del punt de vista pràctic o purament geomètric, si la pista és rodona tot el públic de cadascuna de les files es troba a la mateixa distància del centre de la pista. Per això quan un grup de gent s'agrupa al voltant d'una altra ho fa en forma de circumferència”.
La forma rodona és la que sentim més propera, on ens trobem instintivament més còmodes, i per tant, on ens sentim més receptius i on esdevenim més comunicatius. Les formes arrodonides eliminen barreres físiques, ambientals i psíquiques; apropen i teixeixen vincles naturals de connexió, de sintonia, de complicitat. Tot esdevé més fàcil, amable i cordial. La forma rodona o arrodonida esdevé un àmbit de comunió.
URI (Oriol Raventós), infatigable col.laborador de “A mi m’agrada el circ”, lamenta la pèrdua de rellevància del lloc escènic circular -iniciat pels grecs i que perdura fins a temps de Shakespeare- que amb Wagner queda definitivament eliminat en favor d’una lluïda escenografia: “En resum, la història de la pèrdua del cercle com a escenari és directament proporcional al creixent interès per la parafernàlia escènica (i conseqüentment la pèrdua d'interès en el treball actoral) ”.
Johnny, membre de El Circo de la Sombra, eixampla intel.ligentment la reflexió: “Avui la paraula circ designa igualment un gènere d'espectacle que un edifici, un tipus de representació i una arquitectura”. En aquest sentit no oblidem que l’origen semàntic del mot circ prové de la paraula grega “kírkos” que vol dir cercle, i que passà al llatí com a “circus” amb el mateix significat i que s’aplicà a un tipus concret d’espectacle.
Johnny matisa amb lucidesa: “La disposició dels assistents al circ s'oposa a la del teatre. L’arquitectura del circ és desmitificadora dins un espai sense il.lusió: tota la maquinaria queda exposada als ulls del públic. En termes estètics la pista rodona és mes propera a l'escultura, que pot ser observada de tots els angles i l'escena a l'italiana és més propera a la pintura, de visió frontal”. Per ell, la pista rodona és molt més que un espai escènic: “Per la meva banda una pista és més un espai de vida i acció que de representació o interpretació”.
Cesc Martínez, redactor d’aquesta revista, rebla el clau amb una bella imatge: “La disposició en rodona permet a l’espectador veure i ser vist, i l’emoció de la pista s’eixampla a través del públic com els cercles que fa l’aigua en caure-hi una pedra”.
Passant a la pràctica suggerim que a l’hora de crear números de circ, malgrat no totes les disciplines siguin susceptibles de ser assaborides per un marc visual de 360º, pensar-los perquè siguin gaudits per un marc visual el més arrodonit possible pot contribuir a que l'espectacle quedi "rodó".
jordicaputxí, bloc “A mi m’agrada el circ”.
http://ganyet.blogspot.com/
Comentaris