Passa al contingut principal

Man on Wire


En teoria dimecres s'estrena Man on Wire (tot i que no he sabut trobar en quins cines la faran), un documental sobre la idea més esbojarrada del funambulista Philipe Petit, és a dir, caminar sobre un cable tensat entre les desaparegudes torres bessones de Nova York (1974). I no només això, perquè, és clar, ho podria fer rollo super-producció a lo Soleil per cap d'any i guanyar-se una pasta, sinó fer-ho de manera clandestina. El documental explica com ho van organitzar, com ho van aconseguir i el més incomprenssible ¿perquè?

No abunden els documentals relacionats amb el circ i encara que aquest ha guanyat l'Oscar al millor documental i tots els comentaris que he llegit són molt positius no crec que s'estigui a la cartellera gaire temps...

El director és James Marsh i la música de Michael Nyman (que va tocar al Palau aquest diumenge). Podeu veure el trailes pitjant el títol. Jo no sabia res d'aquest funambulista (encara que he trobat un reportage al País) però si algú vol compartir altre informació serà ben vinguda. Aquí teniu dues cites de la Vikipèdia:

Ma criminalité est purement artistique. Si j'avais demandé l'autorisation et qu'on me l'avait refusée, j'aurais fait cette traversée quand même. Mais je n'y ai même pas songé. Pour moi, c'est une évidence : il n'y a pas besoin de permission quand on a envie de faire des choses belles. Il faut les faire, c'est tout.

Être funambule, ce n'est pas un métier, c'est une manière de vivre. Une traversée sur un fil est une métaphore de la vie : il y a un début, une fin, une progression, et si l'on fait un pas à côté, on meurt. Le funambule relie les choses vouées à être éloignées, c'est sa dimension mystique.

Comentaris

URI ha dit…
Atenció al paral·lelisme:

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=416

L'estrena no podia ser en un moment més oportú i allò que parlavem de la política: L'home de la pel·licula ho va fer com a fet artístic o instintiu, els altres posar de manifest un fet.

El que uneix les dues coses, des del meu punt de vista, és la falta d'espai en el marc establert per reivindicar les postures artístiques o polítiques. Per això acaben penjant-se pels puestus de manera clandestina.

Per cert, a veure si algú dona la sorpresa i fa un "homenatge" a la pel·licula mentre s'està projectant... estigueu atents.
URI ha dit…
Finalment vaig poder anar a veure la pel·licula. Està bé, però no és res de l'altre món. Es el típic documental basat en imatges antigues, reconstruccions, maquetes i entrevistes en superprimer pla dels protagonistes. Retrata molt bé el personatge i el projecte.

Musicalment és com un poti poti de cançons del Michael Nyman que queda bastant eclèctic. Des de Fish Beach pels moments enigmàtics, fins a chasing sheeps pels eufòrics i el Gymnopedie de Satie per les imatges del cable.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie