En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie
Comentaris
http://www.payasoenrico.com/noticias.php
en què coincideix amb un punt i dissenteix en d'altres.
Per cert, que el Payoso Enrico diu que si no soluciona els problemes de financiament del seu bloc aquest desapareixerà quan s'acabi l'any 2009. Esperem que això no passi.
i es veritat que la politica influencia en el desenvolupament del circ...pero el circ no es politica
Em sap greu que es parli deP enlloc deC quan la noticia te prou suc
Ara bé, sobre ¿què és política i què no ho és?, se'n podria parlar abastament. Personalment, coincideixo amb el què va dir Aristòtil: "L'home és un animal polític" i crec que deslligar-se de la política és només una bonica utopia (quan no una imprudència o una irresponsabilitat).
El que sí és cert és que a la política se li pot donar més o menys importància segons el moment i, la veritat, no sabria dir si l'article de Jordi Jané és inoportú o si no haver-lo publicat precisament ara hagués sigut perdre una oportunitat de donar un ressò més gran a un missatge que l'autor considera important (pel circ que defensa).
http://delcirco.blogspot.com/2009/03/ci-facciamo-sempre-riconoscere.html
http://paper.avui.cat/article/dialeg/156599/circ/cric.html
que acaba d'una manera críptica "Mandarins de la pretesa cultura catalana: no sigueu, aquest cop, ni cecs, ni muts, ni sords, ni tan incultes!"
¿Qui són aquest mandarins?
els polítics han de crear els mecanismes públics i aquest és el seu treball perquè tots ens guanyem la vida en qualsevol sector en aquet cas el circ i tenen l'obligació de conèixer el treball del sector i dels artistes en quant a estudis i formació i aquest ha de ser el seu treball , sense deixar-se influenciar pel sector , però com no coneixen La realitat del sector , es dediquen a fer de manager , de promotors , de venedors , distribuïdors amb els diners public triant el que mes els convé i és quan utilitzen als artistes al seu antull com el cas que parlem , fent triomfar o fracassar al que ells volen, quan en veritat és el public , el poble qui ha de decidir sobre els artistes
i mentrestant La precarietat Artística de tot el País i les seves comunitats és cada vegada mes desproporcionat amb la resta d'Europa sense guardar cap coherència i sense ganes de regularitzar Estudis Artístic ,perquè l'ètica sigui la base de creixement I poso com exemple al nostre desaparegut company Pepe Rubianes
El major error de la transició (que ha portat conseqüències nefastes per la societat i la cultura) va ser deixar que els polítics s'apropiessin de la política.
No fer política és una opció política que, en la democràcia en què vivim, vol dir donar la raó als polítics (igual que votar en blanc). Una cosa molt diferent és no entrar en el joc dels polítics i dedicar-se a fer art, però no ens enganyem, qualsevol manifestació artística vol interpel·lar a algú altre i posar-se d'acord en algun sentit (encar que l'acord sigui que no ens importa gens ni mica estar d'acord), perquè l'emoció que pot produir una obra d'art surt de l'esforç d'entendre (o l'acte reflex d'assimilar el que t'ofereix) un artista.