... i dic memorable perquè va estar plena de moments brillants que trigarem a oblidar. No em quedo curt si dic que va ser un dels esdeveniments circenses de la temporada barcelonina.
La música era enllaunada i no es presentaven pròpiament els números, només hi havien uns intermitjos musicals sobretot a càrrec d'un trio que recordava a la família Adams l'Alba, el Martí i el Nando. La direcció va ser a càrrec de Anne Morin.
Los Caneca van començar amb un mà a mà que semblava convencional però amb tocs molt interessants com traspassar el cos d'un acròbata amb la mà (talment com en aquest vídeo del Cris Angel). Després el Titi a les masses ¡Com ha millorat des que fa dos anys el vam veure a Mongat! Fent ràfegues curtes amb 2 i 3 masses i molt malabar de contacte, mitges piruetes i agafades al clatell. El Circ Pistolet amb un número d'equilibri sobre mans, amb contrapunts còmics de l'ajudant patosa, molt fi. Matleena Laine (Cirkus Cirkor) va ser una de les revelacions de la nit amb un trapezi doble (vull dir que a més del trapezi normal n'hi havia un altre pal a mitja corda) que li permetia fer girs molt vistosos a part de la gran tècnica que tenia. La Cia. Fet a mà, per mi, va ser el duo còmic més il·larant de la nit, amb uns personatges molt simples, primaris i de gestos obstinats, tossuts, que en enfrontar-se la elasticitat de l'una amb la solidesa de l'altre i amb una tècnica i un gest al servei 100% de l'expressivitat, donaven un resultats de complicitat total amb el públic. Per mi va ser l'actuació dramàticament més sòlida de totes. I per tancar la primera part els Herrerita amb el seu número de monociles que té un ritme boníssim i de seguida connecta amb el públic.
MITJA PART
Va començar amb un número de llit elàstic molt fresc, com improvisat on tres acròbates s'anaven tornant els salts, alguns de destacables com mortals amb dobles piruetes o dobles mortals planxats,... Molt àgil, tal i com acostumen a ser aquests números. Tailfeather (strange bird circus) a l'anella va fer un número més convencional i tranquil, però no per això menys interessant i amb bones figures. Quim va fer un número de verticals barrejat amb dansa amb figures prou bones. Loïc al diàbolo amb el número que ja li veiem des de fa un temps, però cada cop amb menys errors (i un final amb 3 diàbolos impecable) i amb un personatge més sòlid. Després Sergi i Peter en el seu mà a mà tipus "enredos", original i plàstic. I un final explosiu amb un número de bàscula a tota pastilla del quartet Los Balagans, realment no acabes d'assimilar un doble mortal quan ja n'estaven fent un amb pirueta.
Vist tot plegat, potser el fet de que no hi hagi escoles de circ superior a casa i la gent hagi de sortir fora no sigui tan dolent, sempre que l'escola "primaria" hagi fet una bona feina, com ha quedat demostrat que fa la Rogelio.
PD: La pista oberta tampoc va estar malament dintre el seu context més improvisat i informal. I el Klezmer tot i el canvi de protagonistes continua sent un espectacle molt bo, no ha perdut gens de vitalitat en 5 anys. Per cert, el podreu veure a la carpa del Circ Petit el 17 i el 19 d'Abril.
La música era enllaunada i no es presentaven pròpiament els números, només hi havien uns intermitjos musicals sobretot a càrrec d'un trio que recordava a la família Adams l'Alba, el Martí i el Nando. La direcció va ser a càrrec de Anne Morin.
Los Caneca van començar amb un mà a mà que semblava convencional però amb tocs molt interessants com traspassar el cos d'un acròbata amb la mà (talment com en aquest vídeo del Cris Angel). Després el Titi a les masses ¡Com ha millorat des que fa dos anys el vam veure a Mongat! Fent ràfegues curtes amb 2 i 3 masses i molt malabar de contacte, mitges piruetes i agafades al clatell. El Circ Pistolet amb un número d'equilibri sobre mans, amb contrapunts còmics de l'ajudant patosa, molt fi. Matleena Laine (Cirkus Cirkor) va ser una de les revelacions de la nit amb un trapezi doble (vull dir que a més del trapezi normal n'hi havia un altre pal a mitja corda) que li permetia fer girs molt vistosos a part de la gran tècnica que tenia. La Cia. Fet a mà, per mi, va ser el duo còmic més il·larant de la nit, amb uns personatges molt simples, primaris i de gestos obstinats, tossuts, que en enfrontar-se la elasticitat de l'una amb la solidesa de l'altre i amb una tècnica i un gest al servei 100% de l'expressivitat, donaven un resultats de complicitat total amb el públic. Per mi va ser l'actuació dramàticament més sòlida de totes. I per tancar la primera part els Herrerita amb el seu número de monociles que té un ritme boníssim i de seguida connecta amb el públic.
MITJA PART
Va començar amb un número de llit elàstic molt fresc, com improvisat on tres acròbates s'anaven tornant els salts, alguns de destacables com mortals amb dobles piruetes o dobles mortals planxats,... Molt àgil, tal i com acostumen a ser aquests números. Tailfeather (strange bird circus) a l'anella va fer un número més convencional i tranquil, però no per això menys interessant i amb bones figures. Quim va fer un número de verticals barrejat amb dansa amb figures prou bones. Loïc al diàbolo amb el número que ja li veiem des de fa un temps, però cada cop amb menys errors (i un final amb 3 diàbolos impecable) i amb un personatge més sòlid. Després Sergi i Peter en el seu mà a mà tipus "enredos", original i plàstic. I un final explosiu amb un número de bàscula a tota pastilla del quartet Los Balagans, realment no acabes d'assimilar un doble mortal quan ja n'estaven fent un amb pirueta.
Vist tot plegat, potser el fet de que no hi hagi escoles de circ superior a casa i la gent hagi de sortir fora no sigui tan dolent, sempre que l'escola "primaria" hagi fet una bona feina, com ha quedat demostrat que fa la Rogelio.
PD: La pista oberta tampoc va estar malament dintre el seu context més improvisat i informal. I el Klezmer tot i el canvi de protagonistes continua sent un espectacle molt bo, no ha perdut gens de vitalitat en 5 anys. Per cert, el podreu veure a la carpa del Circ Petit el 17 i el 19 d'Abril.
Comentaris
Rogelio!!!!!!
També van ser prou interessants la pista oberta amb els alumnes de la escola.