Ja fa més d'una setmana que ho tenia pendent, però més val tard que mai. El Manel Sala (Ulls) ja fa dies que em va enviar algunes fotos. També les podeu veure a la seva web (junt amb moltes fotos de pallasses) o al seu nou blog on també hi ha fotos de la Cultura va de Festa on surten els Desastrosus.
L'espectacle que aquesta afamada pallassa va presentar a Figueres va ser Joana d'Arc. Ella és com una minyona que ha de fer la bogada, una feina que realment l'avorreix i no li agrada. Així que mentre intenta rentar la roba va llegint un llibre anomenat "Joana d'Arc i altres heroïnes" i deixa volar la seva imaginació.
El de menys és la història, la gràcia és com controla l'atenció del públic i el fa riure (o l'emociona) a base de comunicar-s'hi amb gestos i alguna frase solta. És realment excepcional i no és exagerada la seva fama de "millor pallassa del món". No obstant, a mi personalment, no em va fer riure a mandíbula batent, sinó més aviat somriure durant tota l'estona i alguna riallada ocasional. També es podria identificar el personatge amb el rol del "hobo", de desgraciada, de tragèdia còmica, de patètica identificació... També és destacable la senzillesa de recursos i el fet de no evitar el protagonisme durant tota l'estona tot i establir cert "diàleg" amb el públic, evitant recursos habituals del gènere.
L'espectacle que aquesta afamada pallassa va presentar a Figueres va ser Joana d'Arc. Ella és com una minyona que ha de fer la bogada, una feina que realment l'avorreix i no li agrada. Així que mentre intenta rentar la roba va llegint un llibre anomenat "Joana d'Arc i altres heroïnes" i deixa volar la seva imaginació.
El de menys és la història, la gràcia és com controla l'atenció del públic i el fa riure (o l'emociona) a base de comunicar-s'hi amb gestos i alguna frase solta. És realment excepcional i no és exagerada la seva fama de "millor pallassa del món". No obstant, a mi personalment, no em va fer riure a mandíbula batent, sinó més aviat somriure durant tota l'estona i alguna riallada ocasional. També es podria identificar el personatge amb el rol del "hobo", de desgraciada, de tragèdia còmica, de patètica identificació... També és destacable la senzillesa de recursos i el fet de no evitar el protagonisme durant tota l'estona tot i establir cert "diàleg" amb el públic, evitant recursos habituals del gènere.
Comentaris
Senyor organitzadors del proper festival de pallassos de Cornellà, no s'oblidin d'ella, si us plau!