Com ja he dit alguns cops, uns dels treballs teòrics de circ mes ben fets son els treballs de síntesis dels estudiants de Batxillerat. Aquest es el cas de l´Eloi que va fer unes entrevistes al Cric l´any passat. Les anirem publicant aquí i començo amb la meva ja que no tinc avia.
Diplomat a l’ESAC (Escola Superior del les arts del circ) de la ma del mestre Yuri Sakalov també s’ha format a l’escola Rogelio Rivel i a Teatre Cirque de Ginebra. Es defineix com a pallasso de vocació i portor d'ofici.
Forma part de la Cia Irrationael juntament amb Candice Bordes
Artistes de l’espectacle Rodó, Premi Nacional de Circ 2006.
Que és per tu el circ?
Per mi el circ és una art, una art com qualsevol altre. Les arts serveixen per comunicar com les llengües. Cada llengua, català, castellà anglès... té una manera de comunicar amb les seves paraules; cada paraula té un concepte mental: no és el mateix un gos en català que en anglès, per tan hi ha diverses maneres d’expressar el concepte gos. En les arts passa el mateix, no és el mateix expressar la tristesa amb el circ, que amb la dansa o la pintura. Per tan per mi el circ és una art, una forma diferent d’expressió de totes les altres arts, però de tanta importància com totes les altres.
Per què decideixes dedicar-te al circ?
Jo de petit era un nen que em passejava pel poble i vaig veure un dia un noi que tenia un diàbolo, li vaig demanar i a partir de llavors em vaig centrar en aprendre diàbolo. Fins que un frare caputxí em va oferir d’anar a l’hospital per ensenyar el diàbolo. Em va pintar la cara de pallasso i des de llavors vaig començar a fer circ pels hospitals, per les presons... per això vaig decidir dedicar-me al circ perquè veia que podia ajudar a la gent.
A on vas estudiar el circ?
Jo vaig començar a la “rogelio rivel”, vaig formar part de la primera promoció. Després vaig anar a Ginebra, en una altra escola, on vaig estar-hi durant un any. Aquesta escola és molt més oberta ja que a part de rebre classes, tu també n’has d’impartir. Aquest és un sentit pedagògic diferent ja que com que estàs ensenyant, ja has d’haver après i interioritzat els moviments per poder-los ensenyar als altres. I per acabar, vaig estudiar a l’escola superior de Brussel•les durant tres anys.
Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al món del circ?
El que té el circ és que és una art molt oberta, qualsevol persona, tingui el cos que tingui, o els pensaments que tingui pot participar d’aquesta art. La gent mol activa farà acrobàcia, la gent més quieta farà equilibris, la gent forta estarà a sota, la gent prima estarà a dalt, hi ha coses que necessiten més agilitat i n’hi a d’altres que en necessiten menys i això és lo bo que té el circ.
Qui t’ensenya a passar les proves per entrar a les escoles?
Si en saps massa no cal que vagis a una escola. Les proves només tenen un objectiu, com que hi ha molta gent i poques places, aquesta gent s’ha de seleccionar, i les escoles només busquen a la gent que poden ensenyar millor, ni els que en saben massa ni els que en saben massa poc.
De quines maneres pots entrar a actuar al món del circ?
Depèn de l’escola on vagis, hi ha escoles que tenen un seguiment més fort després d’acabar el doctorat, i n’hi ha d’altres que no li donen tanta importància. Les escoles preparatòries estan perquè puguis entrar en d’altres escoles, i les superiors perquè entris a treballar. A França molts cops ja tens una gira, ja que quan abandones l’escola, aquesta et subvenciona de forma que puguis tornar a crear per tu sol. Un altre exemple el trobem a Canadà, on molta gent en acabar el doctorat té un lloc assegurat al circ del sol. I a Bèlgica hi ha una associació que t’ajuda a trobar alguna companyia que et llogui. Personalment, després d’acabar la carrera a Bèlgica, vaig venir a buscar-me la vida aquí a Catalunya i la primera actuació que vaig fer va ser quatre dies després de sortir-ne. A partir d’aquell moment, la gent em va veure i vaig començar un cicle on diferent gent de llocs diferents em van començar a llogar.
És difícil viure del circ?
Aquesta és una pregunta molt subjectiva i molt filosòfica. El “ser difícil viure de”, per una gent és no tenir prou diners per poder-te comprar allò que tu desitges, i par altra gent pot ser no haver-te d’aixecar cada dia a les sis del matí per anar a treballar i fer el mateix durant molts anys, per altra gent és no saber si d’aquí dos anys estaràs treballant o et faràs mal i hauràs de deixar aquest món. Cadascú té la seva balança. I crec que en el món del circ, tens molts treballs per trobar el que vulguis, hi ha llocs on et guanyes bé la vida, hi ha llocs on estàs més segur, però és com tot, si en saps pots viure.
En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?
Jo crec que és una opció de maduració, crec que es pot seguir actuant fins a molt gran, però també pots tenir altres feines. En el meu cas, estic escrivint un blog, i de gran si no hem puc moure puc acabar com a crític de circ en algun diari.
Quina és la teva màxima dins el circ?
Jo vull ser feliç, no tinc un objectiu gaire gran però a mi m’agradaria anar fent coses, moltes coses, des de dansa, teatre, fins a poder dirigir un gran espectacle.
Acostumes a fer alguna cosa just abans d’un espectacle?
Just abans del meu número acostumo a memoritzar tota la tècnica per introduir-la al cos. Això es fa molt, ja que es diu que quan penses el moviment el múscul fa un 5% del moviment que estàs pensant.
Quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?
Molta alegria, fins i tot quan has acabat el teu número i estàs cansat i veus que la gent t’aplaudeix, això t’emociona i acabes gairebé plorant.
Circ amb animals o sense?
Personalment jo no he fet mai circ amb animals, però parlar d’animals és parlar d’ètica i jo no puc criticar a l’ètica ja que no sóc prou entès per dir si és més greu fer circ amb animals, o matar braus a les places, o extingir espècies animals.. jo només puc parlar artísticament, i artísticament crec que hi ha molts pocs números animals que m’agradin. A Barcelona hi ha una companyia, el grup Balanyà on són ells mateixos els que fan toros i alhora fan teatre, per tan es podria comparar el teatre amb el sofriment animal i no es fa.
El circ ha de ser fix o ambulant?
El circ ha d’estar per tot arreu, com tot és un art que és transversal. Ha de estar per tots els cantons.
Que creus que a de tenir un circ per triomfar?
Ha de donar a la gent el que vol. Tenir un gran suport econòmic, una gran tècnica i una gran publicitat ha fet que circs com el circ del sol triomfin en llocs on no es habitual que agradi aquesta art. El bo de cada circ és que triomfen d’una manera diferent.
Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?
A mi m’està agradant la vida que estic tenint, per tan m’agradaria acabar-la i començar-ne una altra de nova.
Comentaris