Tertulia sobre el "nou circ" a Catalunya

Ahir es van engegar les tertúlies que organitza la Central del Circ i vaig aprofitar per veure des de dins i per primera vegada aquesta instal·lació. Començar per dir que el format em va sorprendre ja que vam fer una rotllana amb tots els assistents (jo pensava que més aviat posarien els tertulians en un lloc més elevat) cosa que va estar molt bé. També comentar que la introducció de Jordi Jané sobre el circ contemporani a nivell planetari es va estirar una mica massa, però la informació que va donar i el seu punt de vista no són gens despreciables. La part més interessant però, va ser la de l'experiència personal de cadascú i com anaven sortint persones i llocs fonamentals en la història "recent" del circ català. Només comentaré els detalls que a mi em van interessar encara que hi van haver moltes més coses (que van quedar enregistrades en vídeo i no estaria de més que algú les traspasses a paper).

-L'inici d'alguns artistes va estar motivat per la recuperació de la cultura popular en temps de la dictadura (eminentment destaca Comediants, però n'hi va haver d'altres), però en passar a la democràcia aquesta funció el van assumir les entitats de cultura popular i aquests artistes que feien, bàsicament, cercaviles van haver d'evolucionar i ho van fer cap al circ.

-La relació estreta que hi havia al principi amb els titellaires (malauradament oblidada). Entre d'altres coses el Silvestre va començar de titellaire i les primeres coses de circ li va ensenyar la Marceline que ja havia girat per Europa fent malabars. El Pepe Otal va ser el que va introduir la cosa de passar el barret a Barcelona, ja que en viatjar en vaixell per tot el món ho havia vist fer a altre indrets.

-L'impacte importantíssim del "Circ Alligri" (no sé com s'escriu) que va plantar al parc de l'Escorxador (abans que el modernitzessin i quedés inútil per muntar-hi res de res), cap a l'any 82.

-Com certs espais van centrar l'activitat en diferents èpoques: Can Boter, Plaça del Pi, Ateneu de Nou Barris...

-Van sortir molts noms, com el del Xevi Collellmir (desaparegut aquest any) que va ser el primer home estàtua de la Rambla.

i moltes més coses... com que els primers monocicles els feia un tio de Badalona o que les primeres pilotes de malabars eren les bales de goma de la policia o la dada curiosa que no hi ha pràcticament cap generació de companyies de circ, ja que quasi totes es consideren de generacions diferents de les altres...

Tot això ho explico perquè érem uns vint a la sala (i crec que jo era el segon més jove...) i val la pena escriure-ho pels que no van poder venir, potser perquè estaven lluny, ja que si aquest bloc no serveix per això, aleshores no serveix per res.

Les fotos són de L'Ulls.