EL 2% DE LA VERGONYA
Hola a tots/es
Us envio aquest mail amb un document adjunt que m'agradaria que us poguéssiu mirar. És un article que hem elaborat l'Eva Poch i jo i que volem que pugui circular i arribar al màxim nombre de persones, siguin o no de la professió, ja que la situació que critica l'escrit es sosté amb diners públics, és a dir, de tots i totes. Per això us demanem que si després de llegir l'article us sembla interessant, el feu arribar als vostres contactes.
Moltes gràcies i gràcies també pel vostre temps.
Antonio Alcalde
Hola a tots si podeu llegiu, si us plau.
Joan Guasch i Carbonell
Director/Gerent
e-mail: administracio@guaschteatre.com
tel. 93 323 39 50/ fax. 93 323 39 67
www.guaschteatre.com
Quan ja fa uns anys (12) el TNC va obrir les seves portes, jo era un jove actor bastant aïrat, i recordo que estava visceralment en contra d’un dispendi públic tan desmesurat. Em semblava injustificable des d’un punt de vista artístic; i innecessari i contraproduent per a la professió a més d’un pas enrere envers la possibilitat de crear finalment una indústria teatral en aquesta ciutat, o país, o comunitat, o conjunt etc... Altres companys més vells, per tant més savis, (i evidentment menys aïrats), mig em van convèncer de la necessitat i/o conveniència de la institució al·legant les següents raons, (molt raonables, sens dubte):
a) serviria per donar més feina
b) pujaria la qualitat mitja del teatre en aquest país
c) donaria a conèixer la cultura catalana arreu, (entenent cultura com el passat i el més immediat present)
d) serviria per recuperar, potenciar i revisar el patrimoni teatral català
e) seria una plataforma per a nous creadors d’arreu del país, (entenent per creadors a dramaturgs, escenògrafs, figurinistes, coreògrafs, directors fins i tot...)
Ignoro si aquests propòsits estaven a les cartes nàutiques dels impulsors i gestors del TNC, però entenc que són les mínimes exigències que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional.
¿Foren optimistes els meus experimentats i savis companys de professió? Després de 12 anys encara sóc actor, malgrat que ja no tan jove ni aïrat, i potser és hora de fer balanç.
Els punts b), c), i d) són difícilment mesurables objectivament, per tant donaré la meva (i subjectiva, per tant) visió:
b) No crec que la qualitat mitja dels espectacles del TNC superi ostensiblement la mitja de qualitat dels espectacles en aquest país. No tant, almenys, que justifiqui la morterada de diners invertida.
c) Si s’ha sortit de gira fora de Catalunya amb algun espectacle, ha estat de manera anecdòtica i quasi bé per accident. No es justifica la morterada de pasta invertida.
d) Els historiadors i/o professors de cultura d’aquest país podrien respondre millor a aquesta premissa. Jo, sincerament, no he descobert a cap autor català al TNC que no conegués a COU, que no es representés abans de la creació del temple grec, i/o que no es pogués subvencionar per a la seva posada en escena. Ergo, no es justifica la morterada etc...
e) Deixo aquest punt sense respondre. No sóc creador, només intèrpret, no sé amb dades objectives com els hi ha anat a ells la relació amb/després el TNC. Però sospito, per les converses amb professionals creadors del sector, que molts d’ells opinen que no es justifica la etc...
Sobre el punt a): servirà per donar més feina a la professió; sí que existeixen dades objectives. Dades recollides per l’Eva Poch (actriu, amiga, sòcia) extretes de la pròpia pàgina web del TNC. Són a grans trets les següents.
Des de la seva creació fa 12 anys (les dades arriben fins el final de la temporada 2008/2009), s’han produït i/o coproduït 98 espectacles. En els quals han participat en total 439 intèrprets (contant des del protagonista fins al que aguanta la llança). Si tenim en compte que el nombre d’actors afiliats en aquest país és d’ uns 1300 (arrodonint a la baixa), i que deu haver-hi almenys altres 2000 no afiliats, (tots coneixem a tres companys en aquesta situació, així que torno a tirar a la baixa), el nombre total d’actors/rius rondaria els 3300 aprox. Les matemàtiques són una ciència, així que podem afirmar que ha treballat en el temple el 13’3% de la professió aproximadament (donat el número aprox. total d’intèrprets). Ara bé, resulta que la immensa majoria d’aquests intèrprets han passat 1, 2 i/o 3 vegades pel temple, cosa molt normal en 12 anys, (encara que hi hagi alguns/es que han passat 3 vegades en les últimes 5 temporades). En canvi 56, repeteixo, 56 del total de 439 han treballat en 4 o més produccions (coincidint majoritàriament amb papers protagonistes i/o secundaris, no aguantant llança). D’aquests 56 alguns han treballat 6, 9, 10 vegades, fins a arribar al màxim que se situa en 14 produccions en 12 anys d’existència del TNC. Si les matemàtiques continuen essent una ciència, aquest club dels 56 (dels quals sí es podria afirmar que han treballat durant aquests 12 anys en el temple), representa el 1’70% del total de la professió.
Les dades respecte al nombre de directors/res que han passat pel TNC són (sospitosament?) igual de colpidores. Les 98 produccions s’han repartit en 45 directors/ores, exactament en 35 homes i 10 dones. Ara bé, tampoc el treball dels que han treballat al TNC es reparteix de manera equitativa, essent així, que com en el cas dels intèrprets ens trobem aquí davant d’un top ten, és a dir, davant d’un grup de deu directors/ores (8 homes i 2 dones), que entre ells es reparteixen 54 produccions, més de la meitat dels espectacles que s’han produït en 12 anys! Arribant per fi a la delirant dada de que a un sol director se li ha encarregat quasi bé el 10% de produccions del temple. Si el nombre total de directors/ores com a mínim se situa en 450 o 500, de nou ens trobem amb que el tant per cent que es reparteix el pastís de la feina en el TNC, ronda el 2.
Aquest panorama contrasta amb que el 70% de la professió guanya mínim 6000 euros per sota de la mitja del salari brut anual del conjunt dels treballadors a Catalunya, segons dades de l’AADPC. Dades que els responsables del TNC han de conèixer, ja que són més o menys les mateixes que es publiquen des de fa anys.
Els responsables del TNC podran argumentar que no han vingut a aquest món (ni al temple grec), a repartir la feina com si fossin una ONG. Però aleshores, ¿quins són els criteris de selecció d’actors/rius? ¿Per què no s’han obert audicions, (es podrien contar amb els dits d’una mà mig estrafeta els càstings que s’han fet públics), durant tots aquests anys? ¿Es permet en altres àmbits (urbanisme, esports), accedir a una contractació sense haver guanyat un concurs públic? ¿Qui selecciona als intèrprets que treballen en el TNC? ¿Els directors? ¿I a cap se li ha acudit de ficar un actor/riu diferent dels habituals? ¿Suggereix el TNC els actors/rius que haurien de treballar en el temple? ¿És la qualitat, el talent, el criteri de selecció dels intèrprets? ¿I el dels directors? Si això es així, ¿hi ha 3 vegades menys directores que directors, o es que aquestes últimes tenen 3 vegades menys talent? ¿I només hi ha 56 intèrprets amb la qualitat suficient, com perquè treballin tant? ¿I per què coincideixen tantes vegades TV3 i TNC a l’hora de rifar-se aquest intèrprets de qualitat? Si en el TNC només treballen els millors amb els millors mitjans, ¿per què el nivell mitjà de qualitat dels seus espectacles no està estratosfericament allunyat de la resta? Fa anys es va debatre intensament la conveniència o no de muntar companyia estable al TNC. ¿No són aquest club dels 56, de fet, una mena de companyia estable, a la qual es permet simultaniejar contractes amb televisió, concretament TV3? ¿Té alguna cosa a veure el fet de que el temple no surti de gira fora de Catalunya, amb el fet de que els actors/rius protagonistes i/o secundaris tinguin simultàniament contracte amb TV3? ¿És de rebut que al propi director del TNC se li permeti de dirigir al mateix temps obres seves en altres teatres públics? ¿No se li està pagant una morterada de pasta per que el TNC compleixi les seves funcions? ¿És de rebut que aquest 2% tingui simultàniament diversos contractes amb entitats públiques? ¿Què fem el 98% restant? ¿Ens suïcidem col·lectivament per la nostra manca de talent, la nostra mediocritat? ¿Continuem com fins ara, sustentant el gruix de la producció teatral d’aquest país, a vegades fins i tot posant calers? ¿Demanem finalment comptes als responsables públics de cóm, a qui i perquè es destinen aquests pressupostos desorbitats? ¿O ens alegrem de que ja que el TNC no serveix per cap dels objectius que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional, serveixi almenys per que el 2% de la professió visqui com Déu amb els impostos de tots i totes?
Antonio Alcalde. Actor, soci 1369 de l’AADPC.
Eva Poch. Actriu.
PD: Aquesta carta és òbviament un intent de crear un debat, així que qualsevol pot enviar-me la seva opinió al respecte a antonialcalde@yahoo.es
Hola a tots/es
Us envio aquest mail amb un document adjunt que m'agradaria que us poguéssiu mirar. És un article que hem elaborat l'Eva Poch i jo i que volem que pugui circular i arribar al màxim nombre de persones, siguin o no de la professió, ja que la situació que critica l'escrit es sosté amb diners públics, és a dir, de tots i totes. Per això us demanem que si després de llegir l'article us sembla interessant, el feu arribar als vostres contactes.
Moltes gràcies i gràcies també pel vostre temps.
Antonio Alcalde
Hola a tots si podeu llegiu, si us plau.
Joan Guasch i Carbonell
Director/Gerent
e-mail: administracio@guaschteatre.com
tel. 93 323 39 50/ fax. 93 323 39 67
www.guaschteatre.com
Quan ja fa uns anys (12) el TNC va obrir les seves portes, jo era un jove actor bastant aïrat, i recordo que estava visceralment en contra d’un dispendi públic tan desmesurat. Em semblava injustificable des d’un punt de vista artístic; i innecessari i contraproduent per a la professió a més d’un pas enrere envers la possibilitat de crear finalment una indústria teatral en aquesta ciutat, o país, o comunitat, o conjunt etc... Altres companys més vells, per tant més savis, (i evidentment menys aïrats), mig em van convèncer de la necessitat i/o conveniència de la institució al·legant les següents raons, (molt raonables, sens dubte):
a) serviria per donar més feina
b) pujaria la qualitat mitja del teatre en aquest país
c) donaria a conèixer la cultura catalana arreu, (entenent cultura com el passat i el més immediat present)
d) serviria per recuperar, potenciar i revisar el patrimoni teatral català
e) seria una plataforma per a nous creadors d’arreu del país, (entenent per creadors a dramaturgs, escenògrafs, figurinistes, coreògrafs, directors fins i tot...)
Ignoro si aquests propòsits estaven a les cartes nàutiques dels impulsors i gestors del TNC, però entenc que són les mínimes exigències que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional.
¿Foren optimistes els meus experimentats i savis companys de professió? Després de 12 anys encara sóc actor, malgrat que ja no tan jove ni aïrat, i potser és hora de fer balanç.
Els punts b), c), i d) són difícilment mesurables objectivament, per tant donaré la meva (i subjectiva, per tant) visió:
b) No crec que la qualitat mitja dels espectacles del TNC superi ostensiblement la mitja de qualitat dels espectacles en aquest país. No tant, almenys, que justifiqui la morterada de diners invertida.
c) Si s’ha sortit de gira fora de Catalunya amb algun espectacle, ha estat de manera anecdòtica i quasi bé per accident. No es justifica la morterada de pasta invertida.
d) Els historiadors i/o professors de cultura d’aquest país podrien respondre millor a aquesta premissa. Jo, sincerament, no he descobert a cap autor català al TNC que no conegués a COU, que no es representés abans de la creació del temple grec, i/o que no es pogués subvencionar per a la seva posada en escena. Ergo, no es justifica la morterada etc...
e) Deixo aquest punt sense respondre. No sóc creador, només intèrpret, no sé amb dades objectives com els hi ha anat a ells la relació amb/després el TNC. Però sospito, per les converses amb professionals creadors del sector, que molts d’ells opinen que no es justifica la etc...
Sobre el punt a): servirà per donar més feina a la professió; sí que existeixen dades objectives. Dades recollides per l’Eva Poch (actriu, amiga, sòcia) extretes de la pròpia pàgina web del TNC. Són a grans trets les següents.
Des de la seva creació fa 12 anys (les dades arriben fins el final de la temporada 2008/2009), s’han produït i/o coproduït 98 espectacles. En els quals han participat en total 439 intèrprets (contant des del protagonista fins al que aguanta la llança). Si tenim en compte que el nombre d’actors afiliats en aquest país és d’ uns 1300 (arrodonint a la baixa), i que deu haver-hi almenys altres 2000 no afiliats, (tots coneixem a tres companys en aquesta situació, així que torno a tirar a la baixa), el nombre total d’actors/rius rondaria els 3300 aprox. Les matemàtiques són una ciència, així que podem afirmar que ha treballat en el temple el 13’3% de la professió aproximadament (donat el número aprox. total d’intèrprets). Ara bé, resulta que la immensa majoria d’aquests intèrprets han passat 1, 2 i/o 3 vegades pel temple, cosa molt normal en 12 anys, (encara que hi hagi alguns/es que han passat 3 vegades en les últimes 5 temporades). En canvi 56, repeteixo, 56 del total de 439 han treballat en 4 o més produccions (coincidint majoritàriament amb papers protagonistes i/o secundaris, no aguantant llança). D’aquests 56 alguns han treballat 6, 9, 10 vegades, fins a arribar al màxim que se situa en 14 produccions en 12 anys d’existència del TNC. Si les matemàtiques continuen essent una ciència, aquest club dels 56 (dels quals sí es podria afirmar que han treballat durant aquests 12 anys en el temple), representa el 1’70% del total de la professió.
Les dades respecte al nombre de directors/res que han passat pel TNC són (sospitosament?) igual de colpidores. Les 98 produccions s’han repartit en 45 directors/ores, exactament en 35 homes i 10 dones. Ara bé, tampoc el treball dels que han treballat al TNC es reparteix de manera equitativa, essent així, que com en el cas dels intèrprets ens trobem aquí davant d’un top ten, és a dir, davant d’un grup de deu directors/ores (8 homes i 2 dones), que entre ells es reparteixen 54 produccions, més de la meitat dels espectacles que s’han produït en 12 anys! Arribant per fi a la delirant dada de que a un sol director se li ha encarregat quasi bé el 10% de produccions del temple. Si el nombre total de directors/ores com a mínim se situa en 450 o 500, de nou ens trobem amb que el tant per cent que es reparteix el pastís de la feina en el TNC, ronda el 2.
Aquest panorama contrasta amb que el 70% de la professió guanya mínim 6000 euros per sota de la mitja del salari brut anual del conjunt dels treballadors a Catalunya, segons dades de l’AADPC. Dades que els responsables del TNC han de conèixer, ja que són més o menys les mateixes que es publiquen des de fa anys.
Els responsables del TNC podran argumentar que no han vingut a aquest món (ni al temple grec), a repartir la feina com si fossin una ONG. Però aleshores, ¿quins són els criteris de selecció d’actors/rius? ¿Per què no s’han obert audicions, (es podrien contar amb els dits d’una mà mig estrafeta els càstings que s’han fet públics), durant tots aquests anys? ¿Es permet en altres àmbits (urbanisme, esports), accedir a una contractació sense haver guanyat un concurs públic? ¿Qui selecciona als intèrprets que treballen en el TNC? ¿Els directors? ¿I a cap se li ha acudit de ficar un actor/riu diferent dels habituals? ¿Suggereix el TNC els actors/rius que haurien de treballar en el temple? ¿És la qualitat, el talent, el criteri de selecció dels intèrprets? ¿I el dels directors? Si això es així, ¿hi ha 3 vegades menys directores que directors, o es que aquestes últimes tenen 3 vegades menys talent? ¿I només hi ha 56 intèrprets amb la qualitat suficient, com perquè treballin tant? ¿I per què coincideixen tantes vegades TV3 i TNC a l’hora de rifar-se aquest intèrprets de qualitat? Si en el TNC només treballen els millors amb els millors mitjans, ¿per què el nivell mitjà de qualitat dels seus espectacles no està estratosfericament allunyat de la resta? Fa anys es va debatre intensament la conveniència o no de muntar companyia estable al TNC. ¿No són aquest club dels 56, de fet, una mena de companyia estable, a la qual es permet simultaniejar contractes amb televisió, concretament TV3? ¿Té alguna cosa a veure el fet de que el temple no surti de gira fora de Catalunya, amb el fet de que els actors/rius protagonistes i/o secundaris tinguin simultàniament contracte amb TV3? ¿És de rebut que al propi director del TNC se li permeti de dirigir al mateix temps obres seves en altres teatres públics? ¿No se li està pagant una morterada de pasta per que el TNC compleixi les seves funcions? ¿És de rebut que aquest 2% tingui simultàniament diversos contractes amb entitats públiques? ¿Què fem el 98% restant? ¿Ens suïcidem col·lectivament per la nostra manca de talent, la nostra mediocritat? ¿Continuem com fins ara, sustentant el gruix de la producció teatral d’aquest país, a vegades fins i tot posant calers? ¿Demanem finalment comptes als responsables públics de cóm, a qui i perquè es destinen aquests pressupostos desorbitats? ¿O ens alegrem de que ja que el TNC no serveix per cap dels objectius que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional, serveixi almenys per que el 2% de la professió visqui com Déu amb els impostos de tots i totes?
Antonio Alcalde. Actor, soci 1369 de l’AADPC.
Eva Poch. Actriu.
PD: Aquesta carta és òbviament un intent de crear un debat, així que qualsevol pot enviar-me la seva opinió al respecte a antonialcalde@yahoo.es
Comentaris