En una paraula: decepcionant. Si algú espera veure aquell ambient que es percep en la peli de Cecil B. de Mille millor que vagi canviant de perspectives. De fet, tampoc està a l'alçada dels shows blaus i vermell que recorren els estats units, fins i tot m'atreviria a dir que té menys nivell que el Mundial. Però anem a pams:
Com tothom sap el Ringling fa anys que no va en carpa, sinó que va d'estadi en estadi, això ja li treu part d'encant. A més, a l'entrada hi ha uns (pocs) manifestants d'Anima Naturalis que et recorden uns vídeos de l'agrupació PETA on es veu un mosso donant cops a un paquiderm perquè s'estigui quiet abans de sortir l'escenari. I veient el paper que tenen els animals a l'espectacle més hagués valgut que s'haguessin quedat a la reserva que el Ringling té a Florida.
Tot comença amb la circus party on tothom pot passejar-se per la pista, pujar a un trapezi, provar uns malabrs, participar en un joc de màgia, etc. Una bona idea que aconsegueix apropar el públic als artístes, però en començar l'espectacle tot això s'oblida i la música (en directe) a tot drap, els números que entren i surten sense presentació, represes basades en els cops i les caigudes, poca comunicació i molt simulacre de risc.
Hi ha un, diguem-ne, showman, anomenat Just in Case, que té intervencions molt bones. Potser és el millor personatge de l'espectacle que, a més, és molt destre amb la bicicleta acrobàtica (fa el superman, el pi, va d'esquena, desmunta i munta la roda) i a més també fa anar dues bicicletes minúscules (a l'alçada del Professor Karoli). Té un bon personatge i connecta amb el públic.
Hi ha dos personatges més, tipus els Clowns Alley que tan agraden als U.S.A. (només remarcar que allí acostumen a ser uns deu pallassos i aquí eren dos), un seriós i un còmic que basen les seves rutines a donar-se cops. En la majoria d'ocasions sense gaire gràcia, excepte en una entrada que no havia vist mai on el un d'ells aguanta una barra de ferro vertical i intenta fer que l'altre pugi. Val a dir que aquesta els hi ha quedat molt bé.
Els animals: Són tres elefants dirigits per un entrenador que no els toca en cap moment. Fan els moviments habituals i un d'ells participa a la parada inicial i final (res gaire espectacular si comparem amb les grans desfilades que aquest circ feia a mitjans del segle passat o inclús les que continua fent ara a les gires de U.S.A.). Els anuncis i els cartells prometien també un número de tigres de bengala (i val a dir-ho salts a gran altura que tampoc hi ha), tot i així el què hi ha hagut és un número de lleons curtíssim on uns lleons molt macos, forts i ben alimentats feien un parell de salts i un d'ells anava de paquet en una moto. Molt avorrit. També hi ha hagut un número amb set gossets petitons que simplement anaven d'aquí cap allà, molt simple i presentat del rollo clàssic.
El millor número de la primera part ha estat una noia a la corda vertical i a la corda volant fent, en general, els números típics de deixar-se caure, donar voltes. Fins aquí res que no es pugui veure a qualsevol cabaret o combinat, però, i això no ho havia vist mai, ha començat fent un mortal endavant a la corda vertical (realment impressionant).
La roda de la mort és potser la més fluixa que he vist mai, a part de què és només amb un acròbata, no fa gran cosa. Precisament aquí és on més m'ha defraudat, si el Ringling bé per primera vegada a Europa hauria de portar un número molt més potent de roda de la mort. Igualment decepcionant és el número d'esfera de la mort, només amb 3 motos i una noia dins (i pensar que a l'espectacle Blau de fa dos tres anys jo hi vaig veure fins a set motos dins de l'esfera). En aquest sentit d'espectacularitat m'esperava veure com a mínim un bon número de gran volant, però no, la major part de l'estructura que munten es dedica a la il·luminació.
Hi ha també un parell de números de màgia de grans aparells, els típics de posar algú dins d'una caixa i punxar-lo (o fer-ho veure més aviat).
El número final d'acrobàcia de terra (no sé com es diu això que hi ha un camí que està fet de llit elàstic i van fent salts i acaben amb un gran salt al final), s'han pogut veure tot tipus de dobles mortals molt ben fets, però una vegada més, resulta decebedor per un circ com el Ringling. La veritat, no he trobat que tinguessin molt més nivell que en l'exercici amb el que sempre acaba el final de curs de la Rogelio.
Finalment, parlo del primer número, un passing de malabars prou interessant, ja que el combinaven amb taula acrobàtica. Entre tres malabaristes s'han anat passant nou masses de maneres prou originals, tan en fila com en triangle. Molt a l'americana, fent girar les masses molt ràpid i canviant molt ràpid de posició.
Sincerament, crec que ho han planificat malament, no valia la pena portar un espectacle fluix i sobretot hagués estat un encert posar l'èmfasi en la qualitat tècnica i no pas en una estètica, no ja caduca, sinó pràcticament molesta.
Com tothom sap el Ringling fa anys que no va en carpa, sinó que va d'estadi en estadi, això ja li treu part d'encant. A més, a l'entrada hi ha uns (pocs) manifestants d'Anima Naturalis que et recorden uns vídeos de l'agrupació PETA on es veu un mosso donant cops a un paquiderm perquè s'estigui quiet abans de sortir l'escenari. I veient el paper que tenen els animals a l'espectacle més hagués valgut que s'haguessin quedat a la reserva que el Ringling té a Florida.
Tot comença amb la circus party on tothom pot passejar-se per la pista, pujar a un trapezi, provar uns malabrs, participar en un joc de màgia, etc. Una bona idea que aconsegueix apropar el públic als artístes, però en començar l'espectacle tot això s'oblida i la música (en directe) a tot drap, els números que entren i surten sense presentació, represes basades en els cops i les caigudes, poca comunicació i molt simulacre de risc.
Hi ha un, diguem-ne, showman, anomenat Just in Case, que té intervencions molt bones. Potser és el millor personatge de l'espectacle que, a més, és molt destre amb la bicicleta acrobàtica (fa el superman, el pi, va d'esquena, desmunta i munta la roda) i a més també fa anar dues bicicletes minúscules (a l'alçada del Professor Karoli). Té un bon personatge i connecta amb el públic.
Hi ha dos personatges més, tipus els Clowns Alley que tan agraden als U.S.A. (només remarcar que allí acostumen a ser uns deu pallassos i aquí eren dos), un seriós i un còmic que basen les seves rutines a donar-se cops. En la majoria d'ocasions sense gaire gràcia, excepte en una entrada que no havia vist mai on el un d'ells aguanta una barra de ferro vertical i intenta fer que l'altre pugi. Val a dir que aquesta els hi ha quedat molt bé.
Els animals: Són tres elefants dirigits per un entrenador que no els toca en cap moment. Fan els moviments habituals i un d'ells participa a la parada inicial i final (res gaire espectacular si comparem amb les grans desfilades que aquest circ feia a mitjans del segle passat o inclús les que continua fent ara a les gires de U.S.A.). Els anuncis i els cartells prometien també un número de tigres de bengala (i val a dir-ho salts a gran altura que tampoc hi ha), tot i així el què hi ha hagut és un número de lleons curtíssim on uns lleons molt macos, forts i ben alimentats feien un parell de salts i un d'ells anava de paquet en una moto. Molt avorrit. També hi ha hagut un número amb set gossets petitons que simplement anaven d'aquí cap allà, molt simple i presentat del rollo clàssic.
El millor número de la primera part ha estat una noia a la corda vertical i a la corda volant fent, en general, els números típics de deixar-se caure, donar voltes. Fins aquí res que no es pugui veure a qualsevol cabaret o combinat, però, i això no ho havia vist mai, ha començat fent un mortal endavant a la corda vertical (realment impressionant).
La roda de la mort és potser la més fluixa que he vist mai, a part de què és només amb un acròbata, no fa gran cosa. Precisament aquí és on més m'ha defraudat, si el Ringling bé per primera vegada a Europa hauria de portar un número molt més potent de roda de la mort. Igualment decepcionant és el número d'esfera de la mort, només amb 3 motos i una noia dins (i pensar que a l'espectacle Blau de fa dos tres anys jo hi vaig veure fins a set motos dins de l'esfera). En aquest sentit d'espectacularitat m'esperava veure com a mínim un bon número de gran volant, però no, la major part de l'estructura que munten es dedica a la il·luminació.
Hi ha també un parell de números de màgia de grans aparells, els típics de posar algú dins d'una caixa i punxar-lo (o fer-ho veure més aviat).
El número final d'acrobàcia de terra (no sé com es diu això que hi ha un camí que està fet de llit elàstic i van fent salts i acaben amb un gran salt al final), s'han pogut veure tot tipus de dobles mortals molt ben fets, però una vegada més, resulta decebedor per un circ com el Ringling. La veritat, no he trobat que tinguessin molt més nivell que en l'exercici amb el que sempre acaba el final de curs de la Rogelio.
Finalment, parlo del primer número, un passing de malabars prou interessant, ja que el combinaven amb taula acrobàtica. Entre tres malabaristes s'han anat passant nou masses de maneres prou originals, tan en fila com en triangle. Molt a l'americana, fent girar les masses molt ràpid i canviant molt ràpid de posició.
Sincerament, crec que ho han planificat malament, no valia la pena portar un espectacle fluix i sobretot hagués estat un encert posar l'èmfasi en la qualitat tècnica i no pas en una estètica, no ja caduca, sinó pràcticament molesta.
Comentaris