L'espectacle s'estrena al TNC el dia 17
'Llits' a la Rambla
notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dijous, 3 de desembre del 2009
Teresa Bruna
Som a la recta final per a l'estrena de Llits , el superespectacle de Lluís Danés i música de Lluís Llach que s'estrena el dia 17 al TNC. Ens han permès seguir-los des dels càstings fins ahir, que van fer una vistosa presentació gràfica a la Rambla. Només queda disfrutar-ho.
I ho disfrutarem, perquè el cartell és llaminer: Albert Pla, Lídia Pujol, Alba Sarraute, sis matalàstics (acròbates) i un musilàstic (Borja Penalba), cançons de Feliu Ventura i veu en off de Jordi Dauder. Es farà a la Sala Gran fins al 3 de gener i després aniran a Reus, Sant Cugat i Madrid (Price). I tenen la il·lusió de fer versions en francès i anglès.
Ja estem situats. Anem, cap als Llits. És un gran format que combina la música, el circ, la dansa, una mica de teatre, molta poesia, humor i màgia i més imaginació. "He volgut moure papers, cantants que no cantessin, gent de circ que balli...", assegura Danés.
L'obra explica aquells 60 segons abans de morir en què, segons diuen, veiem passar tota la vida. "El nostre pas dels vius als morts, però, dura uns 90 minuts. Un acròbata, buscant el salt mortal té un accident i està a punt de morir. En el seu viatge va a parar a la Terra de Llits, on hi ha tots els matalassos impregnats amb les experiències compartides. És una biblioteca de llits, el lloc on passem els moments més feliços, tristos i importants de la vida", continua el director. L'espectacle passarà més endavant per TV3, al cinema i en un DVD, en format 3D.
Ahir a la Rambla van mostrar part d'aquest viatge espectacularment vestits sobre una bici llit, amb la Lídia Pujol al centre com una princesa i l'Albert Pla ben diferent de com ens té acostumats, davant els ulls encuriosits dels vianants que només comptaven a contemplar les estàtues i algun barret mexicà.
Comentaris
El tiempo pasa rapídisimo y hay momentos muy emocionantes y llenos de humor como la escena del insomnio.
El texto no es nada denso como parecía por la sinopsis, así que no se trata del típico tostón intelectualoide que sólo aprecian los críticos de teatro de texto. Un espectáculo enteramente visual que deja mucho espacio para la sugestión y se aleja de la pedanteria del teatro convencional. Felicidades al TNC por apostar por montajes con lenguajes que se acercan al público de calle. Así da gusto ir al teatro.