Entregar els premis Ciutat de Barcelona al Teatre Lliure Blai Mateu, guanyador en teatre, va reclamar categoria pròpia per al circ

L’alcalde Hereu va entregar els premis Ciutat de Barcelona al Teatre Lliure

La gala es va convertir en un homenatge al Paral·lel de les cupletistes


H. L.
BARCELONA

L’alcalde no s’avorrirà avui anant cap a Vancouver. Els guardonats ahir amb els premis Ciutat de Barcelona li van donar material per omplir amb desenes de notes adhesives la seva famosa agenda per al 2020. Són els riscos de col·locar una càmera davant d’un home de cultura –de qualsevol de les seves branques– i demanar-li un desig per a la Barcelona del futur.



Blai Mateu, guanyador en teatre, va reclamar categoria pròpia per al circ, la seva verdadera disciplina. «M’ha sorprès que em premiïn en la categoria de teatre, sobretot perquè el que faig és circ», va reivindicar el primer dels 16 premiats,


en una gala que es va convertir en un homenatge al Paral·lel de principis del segle XX i va avançar a ritme de cuplet, en un xou dirigit per Xavier Albertí.

Un dels més combatius va ser Francesc Serés, guanyador en literatura en llengua catalana, que, mirant l’alcalde als ulls –assegut enmig de l’escenari, amb els regidors Jordi i Carles Martí i el president del comitè executiu del Consell de Cultura, Antonio Monegal– va criticar «l’anomenada Barcelona del disseny, molt, molt allunyada d’allò que anomenem el país», i va demanar més interès a la ciutat per exercir la capitalitat de Catalunya.
La celebració, al Teatre Lliure, va estar marcada pels contrastos. Després de la petició de Serés va pujar a l’escenari Antonio Gamoneda, guanyador en literatura en llengua castellana, que va defensar «l’espanyolitat de la llengua catalana».
Passat i futur de la ciutat pujava i baixava de l’escenari amb total naturalitat i fluïdesa, representant totes les Barcelones. Encara no havien acabat d’abandonar l’escenari els organitzadors del festival de música avançada Sonar, premi a la projecció internacional, quan del piano començaven sorgir les notes d’un cuplet.
El dramaturg Josep Maria Muñoz –últim a enfilar-se a l’escenari per recollir el premi en ciències humanes i socials–, va resumir a la perfecció el sentiment que es desprenia del pati de butaques. «Portava un discurs molt crític amb la banalitat que es respira. Però després de veure i sentir tot el que ha passat aquí aquesta nit, el retiro».