Una associació marroquina acull 180 joves abandonats i els forma perquè siguin artistes
- • «Volem allunyar els nois del desig d’emigrar», explica el seu educador
- Acrobàcies contra la marginació. Joves del carrer acollits assagen a la carpa de l’AMESIP. Foto: ZACARÍAS GARCÍA
SALÉ
Hajar Byad va substituir el carrer pel circ, i la pega –que era la seva droga– per una corda al damunt de la qual camina gairebé set hores cada dia. No va ser fàcil el canvi, sobretot per a qui el va fer possible: el seu educador social, Laicha.
Congolès de nacionalitat, Laicha va arribar al Marroc fa més d’una dècada per acabar els seus estudis d’agent social. Des d’aleshores i amb la seva seductora paraula, surt gairebé cada dia a la recerca de nens desemparats que deambulen d’una banda a l’altra, tocant les finestretes dels cotxes, amb un paquet de mocadors en una mà i un pot de pega a l’altra. Per cada capsa guanyen menys de mig euro, i només esnifant aconsegueixen adormir les moltes misèries que els envolten i les moltes més necessitats que no poden satisfer. Amb la cola, s’obliden del més important: que tenen gana.
Aquesta és la vida dels nens del carrer, la que li va tocar viure a Hajar. Per a aquesta noia avui són només records, però encara intactes. Les marques a la cara, les mans i els braços dels enfrontaments amb altres criatures que sobreviuen en les mateixes condicions, castigades per la pobresa. La duresa de l’asfalt sobre el qual, de vegades, va dormir. Els dies en què no va poder agafar el son. Les vegades que va furgar i furgar en les escombraries sense èxit... Aquestes imatges no les pot esborrar.
Això va ser fa menys d’un lustre, quan Hajar, de només nou anys, liderava una xarxa de criatures que buscaven alguna cosa per menjar. «La meva mare va morir, el meu pare no treballava i, amb tres germans, no podia fer res més», diu jugant amb una bola de malabars.
Canvi inesperat
Un dia, de manera inesperada, es va trobar asseguda al costat de Laicha, i gràcies a ell, un any més tard, es va trobar fent piruetes vertiginoses i salts acrobàtics a l’escola del circ Shem’sy, a la ciutat de Salé, al costat de Rabat. Es tracta d’una alternativa que l’Associació Marroquina d’Ajuda a Nens en situació Precària (AMESIP) ofereix als menors per donar-los un futur, en què Hajar es va acabar integrant després de diversos mesos d’una àrdua tasca.
Laicha és el seu educador social i el de tots els nens d’aquesta escola. «Convence’ls perquè visitin aquest lloc és molt complicat. Aquest primer pas es fa etern; per això, fa falta molta paciència», explica. «Els temptejo i després els animo que ens visitin assegurant-los un lloc per descansar, un plat de menjar i jocs. Després els delecto mostrant-los això», diu assenyalant la carpa blanc-i-blava on 180 nens i joves rescatats del carrer intenten reorientar la seva vida convertits en artistes del circ.
Laicha coneix bé la misèria del continent africà, la principal responsable dels milers de víctimes a bord de piragües o pasteres: «Volem allunyar els nois del desig d’emigrar i que vegin les possibilitats de futur que tenen en aquest país», sosté. S’atura un moment per pensar-s’ho dues vegades, mig tanca les parpelles i afegeix: «I també rescatar les noies de la prostitució». Al voltant de 25.000 nens marroquins malviuen sent objecte d’explotació sexual i laboral.
La creació d’aquesta escola i d’un circ professional «no els podrà ajudar tots», però «és un començament», insisteix Laicha. Diu que el centre es va aixecar amb la «il·lusió» de convertir nens vulnerables en «futurs artistes», però encara li fa més il·lusió que molts d’aquests nens «ja estan representant números en una companyia de Marràqueix».
Expressió i disciplina
«Solem treballar amb nens orfes, de pares alcohòlics o directament abandonats. Molts no saben ni llegir ni escriure, i per això oferim un programa d’alfabetització. Els que tenen dots d’artista són desviats directament al circ, on aprenen expressió corporal i disciplina», explica l’educador.
Els últims mesos, els joves assagen de manera desenfrenada. És previst fer el mes de juliol el tercer espectacle de l’escola, que estan ideant els alumnes mateix. Llavors tornaran als carrers de Salé, però aquesta vegada no serà ni per esnifar ni per vendre mocadors, sinó per mostrar a altres desemparats que la vida també pot ser trapezis, acrobàcies i jocs malabars.
publicat al periodico
Comentaris