Avui és l'últim dia (21h) per veure Gaff Aff al Mercat de les Flors dins els Grec. Un espectacle programat com a familiar dins la secció de Circ i més.
Realment, és un espectacle de teatre gestual amb música en directe. El ritme és trepidant i la música enervant. L'escenari és un tocadiscs gegant on el protagonista no para de donar voltes, sempre atrafegat, com si arribés tard permanentment i exagerant les ganyotes fins a la extenuació. La música és soroll arítmic. No és un espectacle agradable, una mica com el què passa amb la pel·lícula Requiem per un somni, però el missatge queda clar i transmet les sensacions que vol i, a vegades, gràcies a les ganyotes fins i tot fa riure. A destacar el treball físic de l'únic protagonista que no para de moure's i centrar l'atenció del públic durant més d'una hora. També és sorprenent i enginyosa l'escenografia. No només per tocadiscs sinó pels diversos elements de cartró que es van muntant i desmuntant per crear l'ambient de cada escena. La trama gira entorn del dia a dia d'un executiu absolutament atrapat per la feina i vivint a un ritme quasi impracticable.
A mi em va agradar, però crec que tracta uns temes que als nens els hi queden molt lluny com perquè els puguin entendre o tenir una mínima empatia. Sí que riuen amb les ganyotes, però també s'avorreixen en altres moments.
Durant aquesta setmana encara es podran veure dos espectacles més d'aquesta companyia, però són molt diferents. El primer és Öper Öpis on participen la parella acrobàtica del Circ Aital i el segon és Chouf Ouchouf on participen els acròbates marroquins que vam veure a Taoub.
Realment, és un espectacle de teatre gestual amb música en directe. El ritme és trepidant i la música enervant. L'escenari és un tocadiscs gegant on el protagonista no para de donar voltes, sempre atrafegat, com si arribés tard permanentment i exagerant les ganyotes fins a la extenuació. La música és soroll arítmic. No és un espectacle agradable, una mica com el què passa amb la pel·lícula Requiem per un somni, però el missatge queda clar i transmet les sensacions que vol i, a vegades, gràcies a les ganyotes fins i tot fa riure. A destacar el treball físic de l'únic protagonista que no para de moure's i centrar l'atenció del públic durant més d'una hora. També és sorprenent i enginyosa l'escenografia. No només per tocadiscs sinó pels diversos elements de cartró que es van muntant i desmuntant per crear l'ambient de cada escena. La trama gira entorn del dia a dia d'un executiu absolutament atrapat per la feina i vivint a un ritme quasi impracticable.
A mi em va agradar, però crec que tracta uns temes que als nens els hi queden molt lluny com perquè els puguin entendre o tenir una mínima empatia. Sí que riuen amb les ganyotes, però també s'avorreixen en altres moments.
Durant aquesta setmana encara es podran veure dos espectacles més d'aquesta companyia, però són molt diferents. El primer és Öper Öpis on participen la parella acrobàtica del Circ Aital i el segon és Chouf Ouchouf on participen els acròbates marroquins que vam veure a Taoub.
Comentaris