Fa poc vaig anar a fer una prova de vestuari per al nou espectacle en el que participo. Els sastres són de l´Òpera de Paris. No sé perquè però em dóna la sensació que és més fàcil fer un personatge d´època si estàs envoltat d´una camisa de seda i un abric de roba bona, tot -és clar- fet a mida.
Acostumat a aprofitar robes de segona mà, i a cosir jo mateix amb mans de desastre més que de sastre, noto que l´esquena es posa recta i la mirada em canvia només pel fet de lluir vestits bonics.
De les llaunes plenes de merda de Piero Manzoni n´he vist dos exemplars, un a la Tate Modern de Londres, ben posat en una sala immensa i ben il·luminat: no hi havia cap dubte que era important. L´altre exemplar era en un museu a Roma, tot ple de pols, que semblava una vella cort de cavalls: allà el pot ple de merda semblava una broma fàcil i de mal gust.
Els diners no fan ni la felicitat ni un bon espectacle, però hi ajuden...
Comentaris