Quan la proesa no te fi, quan la passió es els sentit de viure, quan dels problemes en fas jocs... surten coses com aquesta:
Feliços hem d´estar els que ho podem apreciar. Els vaig veure a Janvier dans les etoiles. I tot i que portaven un reemplaçant que ho havia aprés en dos dies, em van impressionar en tots els sentits. Acrobàticament ja els coneixia sobretot després del Trapezi Reus. Però es que ara en la versió acabada la música en directe es un concert en si mateix, i la construcció de universos et porta a llocs on pocs cops has estat, des de coses semblants al cinema surrealista fins al infinit. Gràcies per existir
Feliços hem d´estar els que ho podem apreciar. Els vaig veure a Janvier dans les etoiles. I tot i que portaven un reemplaçant que ho havia aprés en dos dies, em van impressionar en tots els sentits. Acrobàticament ja els coneixia sobretot després del Trapezi Reus. Però es que ara en la versió acabada la música en directe es un concert en si mateix, i la construcció de universos et porta a llocs on pocs cops has estat, des de coses semblants al cinema surrealista fins al infinit. Gràcies per existir
Comentaris