A mi m´agrada el circ

Tot i que encara no s'ha anunciat i no surt a la web oficial, sembla ser que Varekai passarà pel nostre país en el 2008. Això ho he trobat a un blog molt interessant que té un artista brasiler que hi actua i a part d'explicar curiositats dels països que visita també explica algunes intimitats d'aquest gegant del món de l'espectacle. Ell fa d'un d'aquells inevitables personatges del Soleil que van sortint durant l'espectacle sense solta ni volta. L'espectacle ambientat en un bosc (de sonoritats ètinico-globals ¿ein?) ple de sorpreses es va estrenar el 2002 i ha passat per Canadà, Estats Units i Austràlia. Diria que el número estrella és el que utilitza dos gronxadors russos alhora, però també hi ha triple trapezi , contorsió aèria , "número d'Icars" (que jo anomenaria d'antipodisme amb acròbates), corretges (o estreps o cinturons segons com ho vulgueu dir), malabars , pallassos , dansa georgiana , boleadores d'aigua , patinatge...

Critica del circ de la Sombra del Jordi Jané,estic completament d´acord amb ell es una llàstima que sigui tant difícil de veure, haurien de fer una temporada a Barcelona, només hi falta una cosa. Una programació estable de circ a Barcelona. Nostàlgia J.J. Els havia parlat de l'espectacle del Circo de la Sombra en una crònica de Tàrrega (AVUI, 13.9.2006). Ara, més rodat, s'hi aprecien (i s'hi agraeixen) encara millor la intel·ligència, l'ofici i la sensibilitat amb què la companyia tracta el sempre relliscós tema de la nostàlgia del circ del passat. Jordi Gaspar, Fabrizio Giannini, Pierre le Gouallec, Armando Rabanera, Anhalou Serre i Johnny Torres broden un espectacle que, a més, testimonia l'evolució tècnica i conceptual del circ contemporani peninsular d'ençà d'aquell 1976 en què a Barcelona abanderàvem un circ "diferent" a base de parodiar un circ del qual ignoràvem les tècniques. Amb aquest espectacle, el Circo de la Som...

Jordi Jané ens parla de l´ultim espectacle del circ Raluy, lluny de voler portar la contrària al mestre Jordi Jané al menys els dos cops que hi he anat el que fa Pat Bradford a l´entrada no son mortals aplanats endavant si no palomes . Tot i això no discuteixo pas que sigui un gran acròbata, personalment destacaria les papallones, molt altes, sobretot la segona cama. Però ja que hi som parlem dels mortals planats, que es un mortal planat??, quan vaig al google no em diu res de circ. Es el mateix que mortal planxat o en planxa? que utilitzaves el 2005 ?? Que es el mateix que utilitzen els de esqui artístic i acrobàtic , juntament amb mortal estirat. A l´ inef en diuen estès suposo que del castellà estendido. A que esperem per a aclarir els termes de circ?? S uposo que no ho feu per que no hi han recursos, dons que ni hagin d´una vegada!! ( aprofito per a publicitar el meu diccionari ) Tornem al espectacle, esperem que les sis setmanes de baixa de la Niedzela Raluy siguin les mes c...

Un article al Periodico de la pallassa: GEMMA TRAMULLAS BARCELONALa poesía se instaló en ella desde el mismo día de su nacimiento. El padre es de Argentina, la madre es de Barcelona y Alba es... de Argentona. Nació en verso y siguió disfrutando de una infancia romántica a bordo de un Citroën, con el que la familia acompañaba al padre, el músico Jorge Sarraute, de gira en gira. A los 3 años, Alba ya soplaba el oboe y se iniciaba en la acrobacia. "Yo quería ser artista de Hollywood, pero terminé en artista de circo", dice. Lleva tiempo rodando Mirando a Yucali y ahora lo estrena en Barcelona, un one woman show en el que explota todo su bajage artístico, emocional e intelectual (los jueves y los viernes de enero en la sala Almazen del Raval, calle Guifré, 9). "Me duele mucho cuando veo que los niños ya no son capaces de hacer un dibujo libre --explica--. Si no les marcas lo que tienen que hacer, no se les ocurre nada. No hacemos más que protegernos y taponar nuest...

Avui he tingut sessió doble de circ, de primer he anat a la vela de Vilanova i he gaudit d´un Cabaret genial presentat pel Boni ( que suposo que algun dia escriurà al blog !!) i musicat i amanit pels Mortimers amb gran simpatia. Un espectacle familiar perfecte, sense violència i amb música en directe, molt mes adient crec jo que anar a veure Macadam Macadam ( que es pel meu parer un espectacle comercial, hiperactiu, i massa violent pel meu gust.) Per exemple el Guga es cau violentament totes les vegades que cal, però sempre per un objectiu, i superant-se a si mateix, a macadam macadam, es violència gratuïta i competitiva, un mal exemple per als meus nebots. A la tarda he anat a Terrassa, el jovent cansat de demanar al Ajuntament un espai, han llogat un local hi han fet un cabaret, ( es impressionant la ma de músics que hi ha a Catalunya ) amb musica en directe, i bons números, com el del Petit cada cop millor una ma en contorsió i cada cop mes assentat en els personatges, o el d...

He rebut el 15 número de la revista de circ Zirkolika, plena d´articles, biografies, entrevistes. I un nou disseny gràfic. Estem tots esperant amb candeletes que renovin la web, de moment devorem la revista.

Aquesta tardor/hivern hi està havent molt circ i no exagero: Circ Cric, Click!, Cirkid, Circo Universal, Circ Raluy, Herrerita a la fundació Miró, Circ al Tibidabo, Circo de la Sombra, Gala de Circ a la Vela, Cabaret de la Fibra, Cabaret Circusalem, Cabaret a Can Fabregas, pista oberta a la Rogelio, Excentircos a l'Ateneu, pallassos al Almazen, Delirium, Cavalia, Nebbia a Girona, circ al canal 33, circ en titelles a la Puntual, exposició de Chaplin al Caixaforum i encara em deixo algun cabaretillo que es va fer pel Baix Llobregat i potser alguna cosa més. La premsa, com sempre, es dedica a parlar dels espectacles més populars i no queda espai per a la resta (d'aquí la gràcia d'Internet on l'únic límit és l'interès del lector). De tot plegat, a mi em sorprèn que a penes hi hagi una crítica de la (pre)estrena mundial de Nebbia o què no s'hagi promocionat com es mereixia el Circo de la Sombra a la Vela amb música en directe per primer cop. Altres coses és natura...