APCC premi nacional de circ

L'Associació de Professionals de Circ de Catalunya, APCC, és la guanyadora del Premi Nacional de Circ (18.000€) d'enguany per haver aconseguit "en quatre anys escassos que es materialitzin mesures i projectes que permeten a les arts circenses, a totes les seves modalitats, poder existir i créixer".

De moment els premiat de circ han estat: Circ Cric (2005), Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris (2006), Escarlata Circus (2007) i Paulina Shumann (2008).

El jurat d'aquests premis està integrat per Montse Aguer, Víctor-M. Amela, Sue Aran, Juliette Beaume, Fina Birulés, Josep Bohigas, Lluís Bonet Mojica, Roberta Bosco, Josep Borràs, Àlex Broch, Arcadi Calzada, Francesc Codina, Miguel Gallardo, Claudia Giannetti, Anna Lizaran, Àngels Margarit, Antoni Mas, Jordi Pablo, Marta Ramoneda, Carme Riera, Elisenda Roca, David Santaeulària, Jorge Wagensberg i Anatxu Zabalbeascoa.

Els Premis es lliuraran el pròxim dia 3 d'octubre en un acte a l'auditori Enric Granados de Lleida.

Cirque Plume, "L´atelier du paintre".

Aquest dijous, al festival de "primavera dels comedians" a Montpellier, vaig poder anar a la carpa del "cirque Plume" per veure-hi el seu últim espectacle "L´atelier du paintre". El circ Plume, tot i actuar amb carpa, opta per treballar en frontal, com si fos un teatre. L´espectacle gira en torn del taller d´un pintor. Jocs amb pintura, cubells, marcs dels cuadres, pinzells, etc.. Tot plegat s´em va fer llarg i lent. Moltes i moltes idees surgides d´improvitzacions enllaçades unes darrera les altres sense gaire ritme ni explicació, lògica o no. I no és que jo necessités una lògica o un fil, prò la proposta no va conseguir que entrés en l´espectacle. Tot i això van haver-hi molts moments bons i per mi, el millor, va ser el vol d´un dels personatges, despullat, a dintre d ´un cubell d´escombreries per tota la panoràmica de l´escenari i en totes les posicions, increible.. en cap moment es podia descobrir el mecanisme que utilitzaven, màgic.
Els artistes de circ eren Antoine Nicaud (acrobàcia de terra i sangles), Tibo Tout Court(clown i pilotes de rebot), Kristina Dniprenko (roda alemanya), Mark Plieko i Laura Smith (mans a mans i trampolí) i Chelsea O´Brian (tissu amb triangle).
Sempre m´agradarà el treball musical dels plume i la seva manera d´entendre l´espectacle de circ, però a "L´atelier du paintre" m´hi va faltar determinació, ser més concrets en l´intenció final. Menys és més.
Un espectacle que val la pena veure si no heu de pagar els 28 euros que val l´entrada.

Festivals del mes de Juliol

La petita del Circ, Pineda de Mar, del 13 de juny al 8 d'agost
30 nits a Sabadell, del 25 de juny al 29 de juliol
Watch this space, London, 1 juliol 27 setembre,
Innmotion, 1-4 Juliol al CCCB barcelona,
Kalealdi, 1-7 de juliol Bilbao
Sin Telón, Trobada juvenil de teatre social i de l'oprimit, 1-5 juliol, Espai Jove de Gràcia
XIII FESTIVAL DE TEATRO DE CALLE DE VILLANUEVA DE LA SERENA, 1-5 de juliol,
XIXè Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans, Al Carrer, 2-5 de juliol,
Festival d'art de carrer Per Amor a l'Hart, Hospitalet,2-3 juliol,
Mostra d'artistes de Carrer de Denia, Alicante, no tinc dates ni web
IX FESTIVAL DE TEATRO DE CALLE DE TORRELAVEGA, no tinc dates
Festival de clown de campanar, 3-11 de juliol,
Les Tombees de la Nuit, 4-12 de juliol, Rennes,
European Juggling Convention 2009, 4-12 de juliol, Vitoria,
Festival d'Avignon,7-29 de juliol,
Emergent, Festival d'arts escèniques de les comarques del Gironès, 9-19 juliol,
Festival d'art de carrer de sant adrià del besòs, 10 i 11 de juliol,
FESTIVAL DE TEATRO DE CALLE DE LEKEITIO, VIZKAYA, 10-12 de julio,
III FESTIVAL INTERNACIONAL DE DAMES MÀGIQUES (DAMA) DE TERRASSA, 10-12 juliol,
NOCTE, FESTIVAL INT. DE LAS ARTES ESCÉNICAS, 16-19 juliol Graus (Hesca),
Fira de circ al carrer de la Bisbal, del 17 al 19 de juliol
Etnosur, del 17-19 de juliol,
Campoldavandali, Campdevànol, 18 de juliol
Encirco, 18-19 de juliol, València
Ple de Riure, 21-25 de juliol Masnou,
Chalons Dans la Rue, 22-26 de juliol,
Convention de Carvin, 22-26 de juliol,
Nit de teatre al carrer de Parets del Vallès, 24 de juliol
Mostra de Teatre de Santa Eugènia, 25 de juliol al 2 d'agost,
Splendour in the Grass, 25-26 de juliol, Grass, Byron Bay
Festiclown, Vigo del 27 de juliol al 2 d'agost,
PLENILUNI , Mostra de Circ del Baix Gaià, del 31 de juliol al 4 d'agost,
Jacetania Circus Festival, 25 i 26 de juliol,
Circ a les Santes, 28 de juliol, Mataró,
Finish Diabolo convention, 31 de juliol a 2 d'agost,
Zirkukurusta, a Sopelana, Bizkaia, no tinc dates

Circ Bover a l'123

El Circ Bover de les illes Balears, està instal·lat a Tiana aquest cap de setmana en motiu del festival 123 del pallasso que s'allargarà fins al cap de setmana que ve (encara queda per veure Manel, Mumusic Circus, Monti & Cia i la Gala, entre d'altres).

És una carpa petita i amb música en directe. Un parell de presentadors aniran traient als artistes a l'escenari circular una mica elevat que té com a fons una pantalla on s'hi projecten les obres dels que hi són a darrera.

Pel què fa els números, potser destaca, per inusual un número de trial amb bicicleta en la què s'hi juguen el físic alguns voluntaris i té un tarannà molt esportiu. També hi ha una malabarista que presenta un bon número de masses amb força contacte molt treballat i un número d'anelles amb més parsimònia. La única noia de la companyia fa un número de cercol aèri a poca alçada (cosa que li permet jugar amb la pista) i un de teles prou original. A destacar també els números acrobàtics que fa un dels presentadors basats en la força i el pallasso de represa que va entrant i sortint.

Avui a les 19h última oportunitat de veure'ls al Parc del Teletubies a Tiana.

L´entrevista de l´Eloi 3

ENTREVISTA A MARIE-CLAUDE ROULEZ

Moment de poesia, d’acrobàcies vertiginoses, de força i al mateix temps de fragilitat, com la petita espurna que encén el foc… La Marie-Claude amb la roda alemanya repta la gravetat tot girant, com si una força còsmica l’empentés, construeix imatges que s’expressen amb la continuïtat.

Diplomada el 2007 a l’École Nationale de Cirque de Montreal (Québec-Canadà).

Cofundadora de la jove troupe de carrer LyRisque, amb la que aquest any han visitat diferents festivals europeus.

Que és per tu el circ?

És un art que sintetitza la vida, perquè tot el món el pot entendre, és accessible per a tothom. Perquè és la veritat o ho aconsegueixes o falles i a sobre arrisques la vida i això agrupa a tota la gent de qualsevol edat i de qualsevol cultura. És un art universal pel públic i per l’artista perquè tothom pot participar-hi. Tot el món pot jugar un rol diferent. Si no ets flexible tu seràs pallasso i si ets més intel·lectual pots fer malabars...

Per què vas decidir dedicar-te al circ?

Perquè és un art universal on tothom i pot participar i són acceptats tots els estils: tradicional, contemporani, intel·lectual... és el costat lliure i accessible el que m’agrada.

Per què la roda alemanya?

La vaig provar un cop a Quídam i vaig caure enamorada, em va agradar molt la sensació.

On vas estudiar circ?

A l’escola de circ de Montreal al Quebec.

Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al mon del circ?

L’únic que es necessita és desitjar-ho molt i treballar molt.

Consideres que has estat afortunada de formar part i treballar en un circ?

Si, molt.

És difícil psicològicament i econòmicament viure del circ?

La majoria de gent que coneixes i que viuen d’això viuen molt injustament. Mentalment també és difícil perquè vius molt insegur, no tens un lloc estable.

Acostumes a fer alguna cosa abans de l’actuació?

Faig una meditació de cinc minuts i visualitzo el número. A part, m’escalfo i faig estiraments.

I quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?

Depèn del número, si hi ha hagut una vertadera comunicació amb el públic i la tècnica queda en un lloc secundari em sento molt feliç, però si el número ha quedat fràgil, estic contenta de que estiguin contents, però alhora també estic decebuda, perquè ho hagués pogut fer millor.

Quina és la teva màxima dins el circ?

Vés a per totes i les forces ja vindran.

En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?

Vull fer creacions amb nens, i escriure també.

En el món del circ sempre hi ha hagut tradició familiar. Això encara passa o s’ha perdut?

N’hi han encara, però menys que abans.

Que creus que a de tenir un circ per triomfar?

Una bona infrastructura, un bon equip, un bon espectacle, un bon director...no és tan important que els números siguin molt bons, si no que havent-hi poesia i màgia el circ pot funcionar.

Circ fix o ambulant?

M’agrada molt el circ ambulant.

Circ amb animals o sense?

Sense, però m’agradaria treballar amb un que en tingués.

Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?

M’hagués agradat començar de més jove. La gent de l’escola em volien abans, però no tenia prou diners per pagar-ho. Vaig tenir que començar molt tard a aprendre. La meva vida no la canviaria però la modificaria començant a aprendre més aviat.

A mi m'agraden els malabars (clàssics) 78

Bob Bramson és un dels grans malabaristes del segle XX. Amb un estil molt personal de fer malabars amb aros/hula-hoops i una posada en escena molt americana a l'estil de Broadway. Va neixer a Berlin el 1933 en una família de circ i va començar a practicar als 6 anys, en el vídeo en té 60 (es va retirar el 1996).

A SOL I SERENA

Coses que agraden i coses que no agraden.
i coses que tenen raó de ser i coses que no.

Segurament el circ que es presentava durant la segona meitat del segle XIX o els individus que s'exhibien durant les Exposicions Universals tenien alguna raó de ser, victimes del seu temps. 
Eren generalment persones d'étnia no caucàsica, en general gent de color, gaire-be sense roba, oferint el que els empresaris denomivaven "tribus no civilitzades, salvatges, oriunds d'aquí o d'allà"

Aquest exostisme avui, m'espanta.

Parlo del que vaig ressentir durant l'espectacle "Creatures".
Una troupe d'acóbates Kenian Boys que ofereixi els seus números em sembla molt licit.
Peró en el marc d'aquest "Creatures" tant de simbolisme oportunista, gratuït, buit i inútil -el pa, l'aigua, el foc- acaba enmascarant, veure ocultant, la realitat cotidiana del Continent Africà.

Em va entristir veure la fotografia que ens ofereixen el Sr. Serena i Cia. d'uns nanos incapaços de parlar una altra llengua que no sigui la seva, condemnats a moure un baixell que res té a veure amb les pasteres en que moren tants esser humans. obligats a saltar encara mes alt segons els capricis d'una dramaturgia erma peró carregada de decoracions d'un Nadal ben estrany, inclús de diamants... diamants africans? 
Tots aquests nanos van com teledirigits per un home ben blanc, el pallasso, ben decidit, senyalant amb el seu dit aquí o allà, cremant un llibre.... alerta!!! I observat de prop per l'expresió sempre complaent, es clar!!! de l'unica dona, veu sense paraules enmarcada per una cara de lluna nova, un rostre de pau inalterable.
Tremendo.
L'unic conflicte que patia aquest pallasso era que el moguessin i el fessin posar cap per avall.

No pretenc que tots els espectacles com Taüb, Baobab, Creatures tinguin un conponent permanent de denúncia, de protesta, peró ho sento, a mi cap d'ells m'ha arribat.

Només veig nanos saltant cada cop mes alt per agafar un bitllet de 500. Em direu que així poden ajudar les seves families, esperem que si.

El que no m'agrada es que darrera de la imatge de fals benestar amb que tothom, o quasi tothom, s'en va a casa, s'amaguen uns empressaris que s'omplen les butxaques de valent i un continent veí perpetuament explotat.

Nou blog de circ

El Marcel Barrera, col·laborador de Zirkòlika i crític del PUNT, s'ha animat a entrar a la blogosfera:

http://blocs.mesvilaweb.cat/Marcel

En la primera entrada aprofita per reflexionar sobre l'estat del circ a la ciutat de Barcelona, sobretot des d'un punt de vista institucional, coincidint amb la inauguració del Festival GREC.

Les produccions del CAER de la temporada "passada"

Sempre és interessant valorar com s'inverteixen els dines que ajuden a dignificar el circ. Una de les institucions que hi està contribuint més (no la única) és la CAER de Reus. Fem un repàs, fins on jo en tinc coneixement. Tothom qui vulgui hi pot dir la seva. Per mi és una de les iniciatives públiques més ben dutes a terme.

No parlaré del què serien les produccions "no-de-circ" (com El Messies de Patrick Barlow, la vida lluny del poetes, La nit més freda i Días mejores), tampoc de la contribució als festivals Trapezi i Cos, ni de la contribució en la programació en els teatres reusencs (que són abundants), ja que no sé com funciona ¿ho programen ells tot? ¿programen una part?¿només distribueixen calers? no ho sé, en qualsevol cas la programació de circ i art escèniques a Reus són envejables.

Espectacle inaugural del Trapezi:
Ja ho vam comentar. Resumint la meva opinió: Un espectacle molt mesurat i ben resolt amb un potencial tècnic molt alt, que tinc la impressió que va agrada a totes les edats. Molt "resulton". No era arriscat, però potser no cal que totes les produccions amb diner públic siguin arriscades, tractant-se d'un art marginal com el circ, potser mostrant i demostrant que es poden fer coses potents amb poc temps d'assaig n'hi hagi prou. Jo vaig torbar a faltar que l'Anisset es pogués mostrar en tot el seu esplendor caòtic.

Kampingplatz de Deados:
No l'he vist o sigui que quan el vegi ja en parlaré tot i que pel què m'han comentat està molt en la línia del seu anterior espectacle.

Déu ni do de Aticus:
Una gran estructura i un espectacle basat en córrer d'un número a l'altre. No en va els protagonistes volen "convèncer" als espectadors que estan al millor parc d'atraccions del món. Penso que està prou aconseguit, els dos personatges són divertits i sobretot apel·len a un públic familiar. Dels números que van desgranant destacaria la varietat, des de la tècnica al màstil, fins al ponting esbojarrat. Altres resulten més ferragosos degut a coses que s'han de muntar, com el primer de la bicicleta, que potser no sigui la millor manera de començar, però de seguida remunten. Crec que és una producció, que, a banda de la inversió en l'espectacular estructura, té idees que funcionen molt bé. Potser encara es podria jugar més amb les segones intencions amagades sota els parcs d'atraccions, però amb un llenguatge planer i amb gags més pròxims al clown que a l'humor absurd s'acosten a un públic més ampli.

Anderdesí de Zirkus Frak:
És la producció més arriscada (dramatúrgicament) de les produccions del CAER (de les que jo he vist). Jo me la prenc com una obra conceptual, ja que és el què més em va interessar de la proposta. Comparada amb les altres és de la que tinc més coses per dir, des del meu punt de vista té més suc, tot i que no crec que sigui la més reeixida. Es tracta d'un circ, o més aviat una parada de fira, per on desfilen grans artistes, en realitats peixos, que van sortint d'una nevera portàtil i que el presentador va presentant amb pompa i parsimònia i manipula de manera grotesca. L'escenografia és atractiva, un espai circular tancat de fusta i ferro que s'obra per oferir-nos l'espectacle i es tanca en acabat. També hi ha projeccions laterals de diapositives submarines i un preludi en forma de projecció on es veu el presentador/domador movent peixos morts per sota de l'aigua.

Crec que la proposta, un com plantejat el concepte, es perd en l'escenografia i projeccions que tenen una importància secundaria, que despisten més que aprofundeixen en el tema. També la projecció inicial no em sembla que ens ajudi a situar-nos, per original que sigui, la veig més adequada potser com a tancament de l'espectacle. Tal i com jo l'entenc l'espectacle critica una manera de fer circ on els artistes estan com peix fora de l'aigua, o sigui, ja no són peixos (peces) sinó menjar (pescados) que l'únic que engendren en mig d'una pista és la pestilència de la seva pròpia putrefacció. M'encanta la idea! Però crec que no s'aprofita prou el potencial que té. L'espectacle es desenvolupa amb el presentador presentant monòtonament a cada un dels peixos, el qual és manipulat per a fer un número, el peix pallasso, el faquir, el peix bala. El problema és que un cop vist un, l'espectador ja s'imagina tot el què passarà i quan el presentador anuncia el següent número ja sabem el què veurem. Estic d'acord amb què això passa en alguns espectacles, però si converteixes el teu espectacle amb una còpia exacte del que critiques potser sí que aconsegueixes treure-li la vena dels ulls a algú del públic, però, al mateix temps, els decepciones (com fan els espectacles que són objecte de la crítica). Tot el conjunt guanyaria interès si hi hagués algun tipus de manipulació més tècnica o artística, ja que sinó el que veiem és una persona movent un peix i prou. Igual que en el text de l'obra, que per comptes d'utilitzar un llenguatge irònic que doni peu a buscar el doble sentit, imita simplement el parlar d'un presentador pesat.

Per últim, ja que vaig percebre que hi havia persones del públic que no trobaven bé "malgastar" menjar per a fer un espectacle. Opinió que no comparteixo ni de bon tros i que, a més, torbo que despista del tema interessant de l'espectacle. Proposo les tres frases per evitar discussions sobre si és lícit utilitzar/tirar/punxar/esbudellar peixos en un espectacle:

1. "Després de l'espectacle faig croquetes amb el peixos". A més, es pot treure un Tapper amb algunes croquetes i repartir-les.
2. "Uns pocs s'han de sacrificar per transmetre el missatge". Amb lo qual treus una llista per recollir signatures en contra de la pesca i demanes el número de compte perquè si tan preocupats estan facin una donació a la causa.
3. "No estan morts, estan fent apnees inverses". O sigui que estan especialment entrenats per aguantar la respiració sobre l'aigua. Si a això hi afegim una mirada desorbitada, segur que ningú segueix preguntant.

M´encanten les Varietats

No se si es una moda, però dijous vaig assistir a un altre espectacle de varietats, Aquest el conduïa Mis Behave que menjava espases i es perforava la llengua amb una rosa, ( perdoneu la meva incultura, com es diu tragasables en català?).

Els artistes convidats varen ser varis, dos d´ells concretament dos noies em van deixar embadalit, Kali Hula, que feia Hulla Hops d'una manera irreberent i espectacular. Com es pot tenir tant de domini amb quatre Hulla Hops ?? Es anava separant i juntant amb els seu estomac , ara tots a l'hora, ara intercalats, ara un un i dos... impressionant, I a sobre te myspace.
L´altra una ventriloqua impressionant, Nina Conti comença parlant amb un mico, i acaba tancada en una gabia, portada per una especie de King Kong.

També hi havia un pintor de velocitat, d´aquests que pinten una cara d´un cantant en menys del que dura la canço, el que passa es que jo intentava veure la cara i no la trobava, fins que dos segons avans, agafa i gira la pintura, i es que a mes a mes ho havia fet al revés...

El punt friki de la nit un home que tot tirant arros, posava música i si al públic no li agradava. destruia els cd´s, o els vinils a cops de martell deurat. La gent embojida cridava uns a favor i uns en contra, una catarsis colectiva cap a la destrucció dels drets d´autor???.
Visca les Varietats...

Pd: Per cert tot en un embalat en forma de vaca de color lila..

Es presenten les noves produccións del Caer

A Reus, es van presentar les produccions, de l´any que ve...

A mi m'agraden els malabars 77

A Berlín hi ha un lloc que li diuen "Les catacumbes del malabars". Allí s'hi fan tallers d'alt nivell tècnic i també de la més rabiosa contemporaneïtat. El gener que ve, per exemple, Segei Ignatov hi farà un taller de 12 setmanes. També és on es va dur a terme el Manipulation Research Laboratory. També hi fa cursos Jean Daniel Fricker, un què fa contorsió i malabars rollo butoh (que va estar al TAC09 i estarà al proper festival de butoh de Barcelona). I inclús el Maksim Komaro (de Circo Aereo) o el Morgan Cosquer.

No cal dir que són contemporanis a parir. I com a mostra un vídeo de Marco Paoletti.

De "la nit de circ" a "la nit dels estels"

Tal i com hem dit anteriorment l'espectacle inaugural del Grec d'enguany serà de circ: Creatures de Arcipelago Circo Teatro. Però alhora semblava que havia desaparegut el circ de la resta de la programació. Concretament, trobavem a faltar la Nit de Circ, per exemple. Doncs no. Resulta que l'espectacle inaugural es durà a terme en un format semblant a la "nit de circ" que ara s'anomena "nit dels estels". Ja no el dirigirà Escarlata, sinó que ho faran les empreses Velvet Events i Circo e Dintorni (relaciondes també amb Arcipelago Circo Teatro). També hi ha un altre canvi, per comtes de fer el circ al jardi abans de l'espectacle es farà al final.

Els artistes que actuaran al jardi són prou interessants: Dima Shine (medalla d'or al Cirque du Demain), Charlotte Höfer (contorsió sota l'aigua rollo Zummanity), Golden Power (acrobacia mà a mà a camara lenta rollo Hermanos Brothers) i Fura (trapezi-teles). En aquest espai també hi participaran els alumnes de la Rogelio Rivel.

A veure què tal... llàstima això de cambiar-li el nom a una cosa consolidada on apereixia la paraula circ i llàstima també que per impulsar el circ es faci menys circ que mai, vull dir, la nit de circ ja es feia, el fet que sigui inaugual o no... no sé si és tan rellebant. Però en la resta de la programació només hi ha circ a Dies de Dansa (Zirkus Frak, Loco Brusca...) i s'intueix que n'hi haurà pinzellades a Música per a les bèsties (tot i que es promociona com a "Programa doble d'animació teatral, cinema i música en directe").

De passeig per Londres

Aprofitant els dies lliures, he aprofitat per anar als museus de Londres, buscant però on s´hi amagava el circ, en cada museu hi he trobat alguna cosa, i es que el circ està per tot arreu.

Al British Museum, després de veure les exposicions, vaig anar a la Paul Hamlyn Library allà on havien anat a estudiar gent com Darwin o Dikens, be el fet es que buscant llibres de circ em vaig trobar "The great Belzoni" que de fet es la Biografia d´un forçut de circ que va treballar al " Astley´s amphiteater" i també amb Grimaldi (Considerat el primer pallasso).
Apart de forçut, havia fet de barber i fins i tot de frare caputxí. Dons resulta que quan es va retirar, es va fer arqueòleg i alguns el consideren un dels millors arqueòlegs dels últims dos segles. (de fet son aquells que no el consideren saquejador de tombes). El fet es que el mabre de Ramses II entre d´altres peces i també mòmies del museu les va portar ell. Del Astley´s Amphiteater a Egipte i després al British Museum.

A la National Gallerie m´imaginava que no em costaria trobar alguna cosa, ja que el circ es tema recurrent en els impressionistes i efectivament entre reis i àngels, hi havia una peça de Degas, Mis La La at the cirque Fernando, 1879 Es una pintura de Mis La La que feia de forçuda sobre tot amb les dents, es penjava del sostre o sostenia una bala de canó disparada lligada amb una cadena a la boca.




A la National Portrait Gallery un descobriment curiós, un retrat de Max Wall, que va començar de pallasso, varietats, music hall, i fins i tot va treballar amb Samuel Beckett. Un expert en cares i caminars estupids, com George Carl, en resum he anat al you tube hi he trobat un video molt bo, disfruteu.

Un exemple a seguir

En un temps on l´educació diuen que està en crisis, que costa trobar gent orgullosa de la seva escola o institut, aquí tenim un exemple: un article d´un blog de la Laura Agustí . Allà parla del seu institut Narcís Montoriol pioner del circ a l´escola. També hi ha un vídeo molt interessant, sens dubte crec que la millor manera d´il·lusionar els joves es il·lusionar els professors.

Oleg Popov i el Gran Circ Estatal Rus

La gira per Alemanya d'aquest circ va fer parada al parc central de Münster i no vaig poder evitar anar a veure a aquest mite dels pallassos que és Oleg Popov. Potser el coneixereu perquè els últims anys ha estat la imatge del Festival Internacional de Montecarlo.

L'home està certament gran i els seus números han adquirit una mecànica que resulta una mica distant. Tot i així encara s'albira el romanticisme i la elegància que hagin pogut tenir. Va fer l'entrada del sol i el cistell (sense gos), la de la rata i la lluna i la del robot malabarista. Tot i així la força humorística de l'espectacle l'assumia Gagik Avetisyan un pallasso de represa vestit de Charlot, però que no actuava com Charlot sinó com un pallasso de represa realment hiperactiu i efectiu. Ell marcava el ritme de l'obra i no una espècie de presentador prescindible que sortia de tan en tant.

Els números estaven marcats per la musculatura i la xuleria, amb sortides xavacanes i fins i tot inesperadament cutres per l'envergadura del circ. A les barres asimètriques hi havia els Vitaly Kozlov Gruppe un dels quals també feia un interessant número de corretges amb les quals era aixecat i dipositat en una banyera al mig de la pista, creant efectes interessants.

També hi va haver no-sé-quants números de grans il·lusions que treien un darrera l'altre amb la maga Magic Woman Urbanovitch. Un número de diàbolo a la antiga amb Anton und Katja Tarbeev. Un número d'equilibris amb el Duo Shulga & Kiroushenkov, que tornaven a sortir amb un número de banquina prou bo (com a Trio Kiroushenkov). També un curiós número de contorsió amb Rodion & Juliette Girgenov i un de trapezi en una espècie d'esfera de Juliette Girgenov. També un d'antipodisme amb estores (fins a 5) prou interessant.

Pel què fa als animals un número molt bo de doma de cavall sense regnes de Iuri Volodchenkov i un número amb gossos de moltes mides que anaven fent coses a tota pastilla (lo típic arrossegar coses, saltar, passar entre les cames...).

I la estrella de l'espectacle i gran final: L'esfera de la mort amb 4 motoristes brasilers Diorio Motorrad Stunt Team. Amb l'afegit que quan els quatre motoristes estaven girant dins l'esfera aquesta es desencaixava per la meitat i quedaven dos motoristes donant voltes en una cúpula sense res a sota.

En resum, uns números interessants, però una composició de l'espectacle molt poc atractiva. I una música que era mig enllaunada mig en directe.

La Clique a l´Hippodrome de Londres

L´any 1900 es va construir l´Hippodrome de Londres un espai per a fer- hi espectacles de circ i varietats. Aquest espai ha anat canviant de utilitat ( cabaret, discoteca, plato...) i just abans que el restaurin i el converteixin en Casino, s´hi ha instal·lat un espectacle que es diu la Clique.

La Clique que surt de The Famous Spiegeltent no es res mes que una serie de números un darrere l´altre amb un presentador que podria perfectament no ser-hi ja que es molt discret. L´espectacle es sosté en le carisma dels números i en un ambient que es crea molt proper a les despedides de solters.

Els Australians The Eglish Gents fan un elegant número de equilibris amb estriptis al final sense ni mica de greix...Mario Queen of the circus molt divertit malabarista amant de Queen, si algú li sona es per que l´any passat va estar a la fira de la Bisbal.
the Gateau de Chocolat un cantant transvestit i vestit de licra i Marawa molt ràpida amb els Hula hoops,
The Skating Willers patins a ritme d´Elvis, Amy G una divertida Vedet contemporània
a mi el que em va deixar mes bocavadat es el Capitain Frodo, un contorsionista que es riu absolutament de tot utilitzant les seves extremitats a vegades controlades a vegades no.

La Clique està funcionant molt i s´ha prorogat varies vegades, qualsevol estil de circ agrada si està ben fet.

La indústria cultural, l'oasi de la crisi econòmica

Si teniu interès en en el show business català us recomano aquest vídeo que van passar l'altre dia pel programa Valor Afegit de TV3. Una vegada més corroboro que la meva intuïció empresarial és nul·la. Si el veieu fins al final hi torbareu algunes frases que jo he trobat xocants (atenció al terme "nova comptabilitat").

L´entrevista de l´Eloi 2

ENTREVISTA A ROSA MARIA PELÁEZ RIOS
Esplugues de Llobregat, 1983

Llicenciada a l’INEFC (Ciències de l’activitat Física i l’Esport) l’any 2005, té el títol d’Entrenadora Nacional de Gimnàstica Artística Femenina. Ha treballat com a entrenadora en diversos col­legis, clubs centres esportius. Primera classificada al Campionat d’Espanya Individual en categoria sènior, en Trampolí (cama elàstica). Membre de la selecció catalana. 1ª classificada en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques i 40ª classificada en el Campionat del Món per Edats, celebrat a Hannover (Alemanya). Ha estat pòdium en diferents torneigs Internacionals.

Membre de l’espectacle-performance “Sextant” realitzat durant el Fòrum Universal de les Cultures a Barcelona, de l’espectacle “Splash Acrobathic Show” i dels espectacles “Freaks”, “La Fera Ferotge”, “Gran Cal­lum”, “Paràsitum?” i d’altres amb la companyia “Gogimagog” de teatre de carrer. Ha actuat a l’espectacle “A centímetros del suelo”, de bàscula i equilibris acrobàtics, amb la Companyia “Trix” i com artista aèria en el “Claudios Circus”, celebrat entre desembre de 2007 i gener de 2008 a Madeira (Portugal).

Que és per tu el circ?
El circ és un art que engloba moltes coses. Pots expressar des de sentiments, dir una idea, desenvolupar un personatge, explicar una història, tot amanit amb la tècnica del circ, que és molt àmplia.


Per què vas decidir dedicar-te al circ?
Jo personalment, vinc del món de la gimnàstica i ho porto com a dins. Quan vaig deixar la competició vaig descobrir el circ i vaig veure que era un art molt més obert que la competició, té moltes més sortides i a nivell econòmic també t’ho pots muntar molt millor.

És a dir que tu el circ no l’has estudiat?
Efectivament, jo a partir de l’acrobàcia que faig des de petita he anat aprenent molt ràpid perquè portava una base molt feta, però normalment s’estudia. Tradicionalment s’aprenia mitjançant les famílies, però ara hi han escoles i està tot molt més graduat.

Com t’ho has fet per aprendre les disciplines?
Sobretot autodidacta, i també amb ajudes de professors i de companys que m’han ajudat.

Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al mon del circ?
Si tens unes aptituds molt millor, però tothom, qui més qui menys pot fer alguna cosa. Pots fer malabars que no és tan físic, teles que exercites una part del cos, però és una art oberta a tothom.

És difícil psicològicament i econòmicament viure del circ?
Una mica perquè és bastant irregular. Ara tens un contracte aquí per tants mesos o tants dies, després qui sap. Tens un futur molt incert. Llavors has de ser o molt bo, o que et coneguin, o tenir una companyia, és una mica difícil.

Acostumes a fer alguna cosa just abans d’un espectacle?
Normalment acostumo a escalfar de la mateixa manera. Faig els mateixos exercicis, exercicis de respiració per calmar els nervis, sempre el mateix ritual.


I quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?
Internament molt contenta i externament molt cansada, perquè poses molta més energia de la que fa falta, l’adrenalina, el públic i tot fa que tinguis un desgast físic molt gran.

Quina és la teva màxima dins el circ?
Jo sóc molt ambiciosa. A mi m’agradaria treballar amb una companyia de renom, o formar la meva pròpia companyia, i acabar creant una escola de circ.

En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?
Jo no em tanco cap porta però m’agrada molt el món de l’ensenyament, com que sóc professora, m’agradaria poder ensenyar i transmetre la meva passió a la gent.

En el món del circ sempre hi ha hagut tradició familiar. Això encara passa o s’ha perdut?
No s’ha perdut, perquè encara existeixen circs de famílies, però cada cop menys. Els circs de família cada cop tenen menys tècnica i més animals. És un altre tipus de circ. El circ contemporani es decanta cap a una altra banda.

Que creus que a de tenir un circ per triomfar?
Sobretot molt de treball i anar-se guanyant la fama. El que passa es que si a més tens diners pots fer qualsevol “birgueria”.

Circ fix o ambulant?
A mi m’agrada tot. M’agradaria fer temporades de circ fix i temporades ambulant. El fet de viatjar és molt màgic i l’essència del circ tradicional es basa en viatjar.

Circ amb animals o sense?
Sense, amb animals estaríem parlant d’una altra cosa.

Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?
Mai es pot dir, però no hauria competit i m’hauria basat en entrenar-me des de petita per fer circ.

A mi m'agraden els malabars 76 (i les malabaristes encara més)

Resulta que durant aquest més la companyia alemanya Cirque Bouffon està presentant el seu nou espectacle Angell, en una carpa plantada al Parc del Mar de Palma de Mallorca. Jo no coneixia la companyia però sembla interessant. Sembla que després d'haver estrenat l'espectacle a Palma se'n van de gira per Alemanya i serà complicat veure'ls per aquí, ben bé fins el 2011.

I anant al què ens interessa... hi actua la malabarista ucarinesa Iryna Bondarenko (medalla de plata a Montecarlo) amb una combinació de malabaris i dansa clàssica realment interessant.

Una tarda al Roncalli

El Roncalli és un circ Alemany dirigit per un individu molt peculiar anomenat Bernhard Paul. La seva fascinació pels Beatles l'ha portat a anomenar el seu nou espectacle "All You Need is Laugh!" i l'orquestra (crec que la millor orquestra que he sentit en un circ tradicional) enllaça peces del Beatles amb música clàssica o d'altres estils però d'una manera magistral.

L'esperit de l'espectacle l'engendren el David Larible i el Gensi (el pallasso català que havia format trio amb el Monty i l'Oriolo) que fan moltes entrades de represa, algunes clàssiques, algunes pensades més concretament per cada número (una de passar-se plats, una de tragèdia shakespeariana, una d'escopir aigua, una de cupido...). Larible és un pallasso molt complet, que juga amb la reacció de la gent i treu força voluntaris al mig de la pista. Té ganyotes que recorden a Grock, encara que l'estil és més pròxim al pallasso de represa (recordo que va estar triomfant al Ringling durant anys i aquest és un circ que actua en pavellons poliesportius, per tant, els gestos han se ser molt clars), però en un circ petit (1500 espectadors) crea un ambient molt pròxim amb el públic. El Gensi és l'encarregat de crear atmosfera i donar elegància, però no dóna el contrapunt seriós com fan altres carablanques sinó que fa més el paper de company melancòlic de Larible. A més de tan en tan es veu que el Sr. Paul també surt a escena com el pallasso Zippo.

La trama de l'espectacle és només de pinzellades, un començament on Larible vestit de mosso es converteix en pallasso i un final on ha de tornar convertir-se en mosso de pista després de la funció i quan ja s'ha acabat d'aplaudir, els músics toquen un vals i treuen els espectadors a ballar al mig de la pista.

I a més de tot això i de l'entorn de la carpa amb caravanes de fusta i una entrada amb vitrines de records, crispetes i llaminadures HARIBO que recorda a la del Raluy hi ha números boníssims: El Trio Bellisimo on dues noies fan el pont i amb una cama aixecada cadascuna construeixen el punt d'equilibri per una altra que hi fa la vertical, excepcional!(val la pena veure el vídeo). El Duo Bobrov on el portor es lliga els peus en una corda vertical que puja, baixa i gira arrencant a l'àgil al volt del mig de la pista. Vic & Fabrini un mag i un mim que fa de robot amb una tècnica tan bona que a moments dubtes que sigui una persona. També un número de bombolles (que crec que és marca de la casa del Roncalli) amb Burl; un número de canvi ràpid de vestuari, però que molt ràpid, del Duo Minasov; Maryna & Svetlana fent passing antipodal de estores i equilibris tot a l'hora; els cavalls i ponis de Karl Trunk i Encho Keryazov als equilibris sobre mans.

A més el Gensi ens va rebre a la seva caravana i ens va mostrar els camerinos del circ. Un espectacle magnífic, teniu temps fins a finals de juny a Dormund.

Repàs fotogràfic al Festival de Pallasses d'Andorra

En aquesta galeria de l'Ulls hi ha un exhaustiu recull de fotografies del festival. Us en poso dos aquí:

Matx de pallassos al Cabaret Coluche

Tot i que no acostumo a posar coses on actuo, demà divendres es fa un matx de pallassos al Crac. Per començar a fer riure m'han posat palasso Ganyet, en comptes de pallasso Ganyet i és que molt sovint tinc la gràcia d'un cop de pala.
Serà com a mínim interessant e irrepetible...

El director del Cirque du Soleil s'en va a l'espai...

Segons aquest article, el màxim accionista del Cirque du Soleil s'en va a donar una volta per l'espai...
Una gran prova de la seva austeritat...

A mi m'agraden els malabars 75

A un mes de la Convenció Europea de Malabarisme (EJC) 2009 de Vitoria/Gasteiz (del 4 al 12 de juliol) ja coneixem alguns detalls del programa: actuacions a carrec de les escoles Rogelio Rivel i Carampa i actuacions de malabaristes com Wes Peden i Patrik Elmnert, Matthias Romir.
Per anar fent boca avui podeu veure un video de Matthias Romir on podem veure boles de rebot, manipulació amb maces i barrets i la tècnica de boles de tenis i llauna de la que ja vam parlar en 'M'agraden els malabars 61':

CIRC I HUMOR A LA BORDETA

CIRC I HUMOR A LA BORDETA
ESPECTACLES PER TOTA LA FAMILIA
LLOÇ Plaça de la Farga DIUMENGES

The Flamingós Cia Herretia 7 de juny 12 hores

Lunatik Cia Nanny Cogorno 21 de Juny.12 h0res

LA GRAN FAMILIA Cia Fadunito 5 de Juliol 12 hores

Cirkomotik Cia El Negro y el Flaco 19 de juliol 12 hores

1a Trobada de circ a Mollet del Vallès

Sembla que amb el bon temps la gent s'anima a organitzar noves trobades de malabaristes i de circ en general. En aquest cas es tracta d'un grup de joves que volen organitzar trobada a Mollet del Vallès el 27 de juny. Espero que tinguin molta sort i en puguin organitzar moltes més.

En aquest blog es demana col·laboració i trobareu tots els detalls

Salut i malabars.

Circ d'èlit

Nou article a l'Avui que parla del festival Bcstx del Mercat de les Flors. Jo hi vaig anar i em va agradar molt. Per resumir-ho res millor que una frase que una dona va dir just a l'acabar " A mi això m'ha agradat més que una obra de teatre"
Espero que els teatres de Barcelona donin més oportunitats a aquesta dona que no està per seure a terra, ni per anar gaire lluny...

En resum, un espectacle per recordar...

CIA. KD CIRK - Entrevista revista "Calaix de Sastre" Trapezi - Vilanova 09

Hola companys, volem compartir amb vosaltres l'entrevista realitzada a la Cia. Kd Cirk per al "Calaix de Sastre" sobre Trapezi/Vilanova, es parla sobre la formacio, residencies, estat del mon de circ....

Per si algu l'interesa, numero 274, titulat “El circ envaeix Vilanova i la Geltrú” - Llegir –
Moltes gracies a tot l'equip de Calaix de Sastre.

Ane Miren obtiene el IX galardón de Umore Azoka

Noticias
Ane Miren obtiene el IX galardón de Umore Azoka
Hoy viernes 22 de mayo de 2009 a las 14 horas y en el palacio Mendibile-Museo del Txakoli, ha tenido lugar la recepción a las Compañías, Profesionales, Patrocinadores, Colaboradores y a los Medios de Comunicación asistentes a la UMORE AZOKA, así como la entrega del Galardón UMORE AZOKA 2008 y los Premios de la edición anterior de la Umore Azoka. Ha presidido el acto Eneko Arruabarrena (Alcalde de Leioa).

Como cada año se ha entregado este galardón que se otorga a aquellas compañías, entidades y/o personas, que potencian, promueven y dinamizan las artes escénicas de la calle, manteniendo un compromiso con este sector de los espectáculos en vivo.

En esta ocasión ha recaído en la artista vasca Ane Miren, quien ha dedicado veinte años de su vida al mundo el circo y concretamente a la contorsión. Una artista que ha llegado hacer música con sus movimientos, habiendo estrenado en el Teatro Nacional de Cataluña y que ha dedicado y dedica parte de su tiempo a enseñar a los demás. Después de esos veinte años, se ha retirado de los escenarios, pero seguirá dedicándose a enseñar a lo demás todo lo que ha aprendido de manera autodidacta
http://www.youtube.com/watch?v=VlFjroNIOeQ

Fan falta més artistes! (A mi m’agraden les arts amb contingut 7)

Fan falta més artistes! Més ben dit, fa falta promocionar-los, valorar-los adequadament, reconèixer la seva aportació. La societat europea, després d’unes dècades de desenvolupament tecnològic intens i d’un augment significatiu de benestar social, necessita deixar pas a una nova etapa on prevalgui l’art i el pensament. Cal pair el progrés aconseguit i cal omplir-lo de contingut. Una societat pot funcionar molt bé, desenvolupar-se econòmicament i tècnicament, però sense els artistes li faltarà sensibilitat, li faltarà vibració, li faltarà expressivitat, li faltarà contingut, li faltarà ànima. Les societats repressores dirigeixen o persegueixen l’expressió artística; les societats manipuladores la domestiquen amb subvencions; les societats obertes i creatives la promocionen.

Esdevenir artista no és, essencialment, exercir un ofici o una professió, és una vocació que implica un estil de vida concret. L’art esdevé el pal de paller que aglutina, renova, canalitza i projecta les energies de l’artista, relativitzant coses tan habitualment desitjades com la seguretat i el comfort. Per això els artistes són mirats amb certes reticències perquè, en definitiva, estan qüestionant els models convencionals de comportament. Ser artista és, inevitablement, anar contra corrent i aquí és on rau la seva originalitat, la seva significativitat, i també, la seva incomprensió. L’artista és un personatge atípic i alliberat que, veient la realitat amb uns altres ulls, ens fa sortir de rutines, de clixés, d’enquadraments..., i ens fa vibrar, emocionar, pensar, descobrir, interioritzar. El veritable artista no es dedica a entretenir, sinó a comunicar bellesa, a comunicar pensament, a comunicar valors, a comunicar transcendència. Els artistes són l’ànima de la societat.

Vint anys

Avui a l'Avui un article d´en Jordi Jané, que fa referència als 20 anys de Desastrosus Cirkus.
Aprofitem des d'aquí per a felicitar-los i per anunciar que hi ha una gala avui!!! A les 8 del vespre, a la plaça Àngel Pestaña del barri de la Prosperitat.

Jo segur que hi vaig!!!!