Fa ja un mes i mig vaig anar al festival de Neerpelt "Theatre op the Markt", a la zona nord de la Bèlgica flamenca. És un festival petit en programació (un màxim de 15 a 20 companyies) però amb un gran ressó a nivell de programadors i difusors de l'Europa central, i en conseqüència els espectacles que s'hi veuen acustumen a estar mínimament rodats i confirmats com a propostes escèniques que omplen tot el ventall de públic possible, desde infantil, tots públics i d'altres majoritàriament per adults.
Dins d'aquesta programació vaig poder anar a veure la companyia australiana "acrobat" amb la seva última creació "closer, cheapper, poorer". Tres acròbates i dos músics amb les funcions de tècnics són els encarregats d'un espectacle que no deixa a ningú indiferent. Amb una escenografia mínima, una cortina d'entrada sense caixa negre ni contracortina, un pòrtic, una taula, un cabas i un aspirador, i un equip de llums força especial a base de làmpares de taula i projectors petits ja et ficaven en un ambient curiós. L'espectacle està dividit en tres parts diferenciades per muntatges a les fosques a on cada un dels acròbates és el protagonista en solo de cada part. Comença la noia entrant despullada, es posa unes calces, rutina d'acrobàcia, rutina de trapzi gran balant i acaba amb una crítica del concepte de la dona en la societat. Segona part, surt el segon artista, aparició de mocadors fins a quedar nu, passejadeta amb patins, rutina de trapezi balant, rutina de corda llisa ... amb imatges impressionants ja que durant la rutina hi ha l'efecte de que cau sang per la corda. Preparació de l'estructura de corda fluixa, i entrada del següent acròbata amb uns costals desde rondada que feien molt goig, ful de parat i número de corda fluixa, molt ben trobat. I per acabar, i després d'una meticulosa preparció, un doble coca-cola (doble salt mortal agrupat amb obertura ente un mortal i l'altre) a la bàscula amb la propulció donada per un sac de boxa enorme penjat desde dalt del pòrtic.
Un espectacle realment hardcore. Amb una tècnica impressionat en totes les disciplines. Cal destacar les dues rutines de trapezi balant, de correctíssima realització i amb uns encadenaments de figures seguits que tallen la respiració a qualsevol. Un espectacle sec en presentació, sense retòrica, en què tres hores després de l'espectacle tothom parlava encara de la forta proposta que ofereix aquesta companyia australiana, que no poden amagar d'on venen. Espero que puguin ser programats per aquí perquè és un espectacle diferent que ningú es pot perdre perquè dóna a què pensar i encara més a parlar.
Comentaris
Si volem veure bons espectacles de circ em d'annar a les provincies, a Barcelona encara no.