Abans d'ahir vam tornar a Girona per veure I Colombaioni. No els originals sinó els descendents. Què dir... en poques paraules hi vam trobar poc ofici. A part d'alguns de la companyia, la troupe de pallassos estava completada per un figurants totalment prescindibles. Què dirien els originals? Potser aquí trobem la resposta
La idea de l'espectacle és que arriba Fellini i els hi demana als Colombaioni que li facin totes les entrades que tenen per posar-les a la seva peli "I Clowns". A partir d'aleshores Fellini s'asseu a la platea i va pujant per fer comentaris, records de la infància, reflexions sobre els clown com a representació de tipologies de persones, etc... La idea per això de mesclar discursos en italià (incompensibles pels nens) amb espectacle de pallassos (destinat a nens) feien moure l'espectacle en el perillós terreny de ningú que necessita de la complicitat activa per enganxar a l'espectador.
La primera entrada de les cascades... molt malament, no n'hi ha prou amb picar a un pallasso amb un martell gegant o una planxa de fusta, s'ha de saber fer o s'ha d'assajar. En fi un mal començament. Però després van tenir moments bons. El millor, l'entrada de l'espelma i el plàtan, molt ben fet. El carrega i descarrega també molt bé (encara que els meus preferits per aquest gag sempre seran el Monti i l'Oriol). El gag de les bufetades o la boxa, decent, però els he vist millors. El funeral... què dir, ja no em va agradar en la peli de Fellini, aquest encara menys és molt groller i bast, però "als nens els hi fa gràcia" (com diria l'Àlex Navarro). El gag final és el de la mort del pallasso i no està a l'alçada dels seus il·lustres ancestres (crec que hi ha un vídeo al YouTube de l'original que no he sabut trobar, però devia ser semblant a això).
En fi, que tenen el pallasso poc treballat, sembla una troupe decrèpita (amb alguns moments inspirats). Tot i així, a mi sempre m'ha semblat que els clowns de la peli de Fellini eren molt dolents, com si diguéssim artistes que actuen per sobreviure, com dient "arribem en aquest poblet on mai passa res i fem el què fem la gent ja se sorprendrà i els nens riuen de qualsevol cosa". O sigui que és la plasmació d'un tipus de circ patètic (però sense paròdia, sense reflexió, sense interpretació, sense aportació personal, poc emotiu, una mica llei del mínim esforç, per complaure als infants). De cop em sorgeix una pregunta ¿l'espectador del circ ha de fer l'esforç de retrotreure's a la infància per entrar dins un espectacle de circ tradicional o no?
Els què heu vist Demodés comprendreu la diferència amb el què és representar uns personatges patètics, però traient-els-hi el suc, amb intel·ligència, amb idees, amb contacte amb el públic, sense infantilismes.
La idea de l'espectacle és que arriba Fellini i els hi demana als Colombaioni que li facin totes les entrades que tenen per posar-les a la seva peli "I Clowns". A partir d'aleshores Fellini s'asseu a la platea i va pujant per fer comentaris, records de la infància, reflexions sobre els clown com a representació de tipologies de persones, etc... La idea per això de mesclar discursos en italià (incompensibles pels nens) amb espectacle de pallassos (destinat a nens) feien moure l'espectacle en el perillós terreny de ningú que necessita de la complicitat activa per enganxar a l'espectador.
La primera entrada de les cascades... molt malament, no n'hi ha prou amb picar a un pallasso amb un martell gegant o una planxa de fusta, s'ha de saber fer o s'ha d'assajar. En fi un mal començament. Però després van tenir moments bons. El millor, l'entrada de l'espelma i el plàtan, molt ben fet. El carrega i descarrega també molt bé (encara que els meus preferits per aquest gag sempre seran el Monti i l'Oriol). El gag de les bufetades o la boxa, decent, però els he vist millors. El funeral... què dir, ja no em va agradar en la peli de Fellini, aquest encara menys és molt groller i bast, però "als nens els hi fa gràcia" (com diria l'Àlex Navarro). El gag final és el de la mort del pallasso i no està a l'alçada dels seus il·lustres ancestres (crec que hi ha un vídeo al YouTube de l'original que no he sabut trobar, però devia ser semblant a això).
En fi, que tenen el pallasso poc treballat, sembla una troupe decrèpita (amb alguns moments inspirats). Tot i així, a mi sempre m'ha semblat que els clowns de la peli de Fellini eren molt dolents, com si diguéssim artistes que actuen per sobreviure, com dient "arribem en aquest poblet on mai passa res i fem el què fem la gent ja se sorprendrà i els nens riuen de qualsevol cosa". O sigui que és la plasmació d'un tipus de circ patètic (però sense paròdia, sense reflexió, sense interpretació, sense aportació personal, poc emotiu, una mica llei del mínim esforç, per complaure als infants). De cop em sorgeix una pregunta ¿l'espectador del circ ha de fer l'esforç de retrotreure's a la infància per entrar dins un espectacle de circ tradicional o no?
Els què heu vist Demodés comprendreu la diferència amb el què és representar uns personatges patètics, però traient-els-hi el suc, amb intel·ligència, amb idees, amb contacte amb el públic, sense infantilismes.
Comentaris
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051281