Aquí en teniu la crítica del Jordi Jané al diari Avui.
En aquest blog l'espectacle ja el vam discutir el seu dia aquí, on reflexionàvem si les coreografies donaven solvència a l'espectacle o eren per omplir (entre altres aspectes). També volia continuar el comentari de Hassin que apareix aquí, que hi ha coses interessants.
Primer, estaria d'acord que l'espectacle no és un 10, això ho demostra el fet que la majoria de la gent que surt de la sala no ha entès que l'escenografia es tracta d'un búnquer on els artistes han quedat atrapats en una explosió nuclear i que quan s'acaba l'espectacle fugen. També estaria d'acord en què és un espectacle bàsicament d'acció i els comentaris personals del artístes per sensibilitzar-lo una mica ratllen el ridícul. Malgrat tot jo m'ho vaig passar molt bé, crec que transmetien energia (una mica irreflexiva també és veritat) sobretot té molta força el número de la Roda Cyr (o simple) i el número d'equilibris amb els maniquins, el vaig trobar molt interessant (tot i que no encaixava amb escènicament ni amb cola) i el número d'equilibris amb el sofà també em va agradar molt i era més apropiat amb la (mínima) dramaturgia que hi pogués haver.
Després, sobre el comentari de Hassin, sentir-se desiulsionat perquè el públic disfrutés d'un espectacle no profund, crec que és ser massa exigent donada la nula programació de circ en tetares privats. I que la gent aplaudís d'enpeus és un agraiment als artistes ja que és evident que s'hi deixen la pell i fan molt esforç físic (com poques vegades he vist en una pista pel fet de que tots fan de tot a un nivell prou alt). Que l'espectacle no sigui arriscat tampoc el converteix en dolent.
Sobre el canvi de companyia és cert que s'han perdut coses (el mà a mà dels germans Cruz i el magnífic número de dos perxes xineses) però se n'han guanyat (la "bàscula" i les verticals sobre els maniquins). És un espectacle de repertori (això ja el converteix en no-contemporni) dissenyat per a artistes joves que estan al zènit de les seves capacitats i exploten això (simple potser, però tampoc condemnable).
Sobre com ha anat a parar Traces al Tivioli. A mi també m'agradaria saber-ho. Però donada la programació dels teatres privats barcelonins, ja em dono per satisfet. Tan de bo companyies d'aquí també hi poguessin entrar, però veig MOLT difícil que aquest tipus de teatres s'arrisquin més estèticament (sobretot si estem parlant dels seus recursos). Sobre Traces no sé qui ha arriscat ¿la companyia ha llogat la sala? ¿la sala ha llogat la companyia? ¿una productora d'aquí ha organitzat la gira espanyola? En qualsevol cas jo ho veig una bona notícia i crec que val la pena anar-hi.
Les fotos que poso són gentilesa d'Ulls que les va fer el dia de l'estrena al Tivoli.
En aquest blog l'espectacle ja el vam discutir el seu dia aquí, on reflexionàvem si les coreografies donaven solvència a l'espectacle o eren per omplir (entre altres aspectes). També volia continuar el comentari de Hassin que apareix aquí, que hi ha coses interessants.
Primer, estaria d'acord que l'espectacle no és un 10, això ho demostra el fet que la majoria de la gent que surt de la sala no ha entès que l'escenografia es tracta d'un búnquer on els artistes han quedat atrapats en una explosió nuclear i que quan s'acaba l'espectacle fugen. També estaria d'acord en què és un espectacle bàsicament d'acció i els comentaris personals del artístes per sensibilitzar-lo una mica ratllen el ridícul. Malgrat tot jo m'ho vaig passar molt bé, crec que transmetien energia (una mica irreflexiva també és veritat) sobretot té molta força el número de la Roda Cyr (o simple) i el número d'equilibris amb els maniquins, el vaig trobar molt interessant (tot i que no encaixava amb escènicament ni amb cola) i el número d'equilibris amb el sofà també em va agradar molt i era més apropiat amb la (mínima) dramaturgia que hi pogués haver.
Després, sobre el comentari de Hassin, sentir-se desiulsionat perquè el públic disfrutés d'un espectacle no profund, crec que és ser massa exigent donada la nula programació de circ en tetares privats. I que la gent aplaudís d'enpeus és un agraiment als artistes ja que és evident que s'hi deixen la pell i fan molt esforç físic (com poques vegades he vist en una pista pel fet de que tots fan de tot a un nivell prou alt). Que l'espectacle no sigui arriscat tampoc el converteix en dolent.
Sobre el canvi de companyia és cert que s'han perdut coses (el mà a mà dels germans Cruz i el magnífic número de dos perxes xineses) però se n'han guanyat (la "bàscula" i les verticals sobre els maniquins). És un espectacle de repertori (això ja el converteix en no-contemporni) dissenyat per a artistes joves que estan al zènit de les seves capacitats i exploten això (simple potser, però tampoc condemnable).
Sobre com ha anat a parar Traces al Tivioli. A mi també m'agradaria saber-ho. Però donada la programació dels teatres privats barcelonins, ja em dono per satisfet. Tan de bo companyies d'aquí també hi poguessin entrar, però veig MOLT difícil que aquest tipus de teatres s'arrisquin més estèticament (sobretot si estem parlant dels seus recursos). Sobre Traces no sé qui ha arriscat ¿la companyia ha llogat la sala? ¿la sala ha llogat la companyia? ¿una productora d'aquí ha organitzat la gira espanyola? En qualsevol cas jo ho veig una bona notícia i crec que val la pena anar-hi.
Les fotos que poso són gentilesa d'Ulls que les va fer el dia de l'estrena al Tivoli.
Comentaris
Jo personalment trobo indignant que el circo de la Sombra no estigui en cap gran teatre Barceloní.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=608551&idseccio_PK=1013&h=
Tres quarts del mateix passa amb el tema de no valorar els artistes de casa fins que no se'ls valora a fora. Això passa no només en les arts sinó també a molts altres nivells com el científic.
Adonem-nos que l'art veritablement experimental o està en un lloc públic o està en un lloc petit (estic parlant de Barcelona).
Una formula que funciona per la dansa és la del Mercat de les Flors programant coses contemporànies i experimentals però només 4 dies. Es clar que aquests no s'hi juguen la seva pasta.
Sobre l'article del Periòdico, només puc interpretar-lo com si s'hagués fet valorant la repercussió en els mitjans de comunicació. Que és una possible manera de valorar les coses, potser més propera a la visió que tenen la gent no aficionada al circ. Nosaltres ho veiem diferent perquè tenim informació privilegiada, la que surt en blogs marginals com aquest.
També podríem valorar els artistes de circ en termes d'influència que han exercit sobre els altres. En tal cas, ¿El Cirque du Soleil ha influït tant en el circ català?
Pel que fa a la tècnica no ho es tot però és important, per cert si us agrada la técnica hi han dos grups al Trapezi Reus Akoreacro i le botrio que deunido com hi van.
L´altre tema es la programació en sales públiques i això si que es depriment. Al Teatre nacional només si fa circ amb el subtitul Espectacle familiar, Al Lliure les excepcions parlen, i al Mercat aquest any per la porta del darrera.
Lo que esta pasando es que los representantes del País ofrecen a los programadores o ellos eligen compañías extranjeras para programarlas en Programaciones Teatro sala, festivales Locales Museo Picasso , Fundación la Caixa ,Trapezi ,Cornella Tarrega
y Los representantes programan su gira utilizando bolos y espacios en los festivales que contratan , con lo que repercute Las compañías autóctonas menos presencia en los festivales y en las programaciones estables , es mas barato traer según que compañía y del país de procedencia que una de aquí y si hay apartado off ya no te cuento.
El desinterés por lo que se hace aquí, contrasta mucho con el interés que esos mismos representantes tenían en los años 1989-2000 cuando la presencia circense “ Catalana “en el exterior era mucho mayor y utilizando esos contactos ahora es a la inversa
Una Asocian Profesional de artistas, en primer lugar su trabajo es luchar en nombre de sus socios y salvaguardar sus derechos Al trabajo.
En una asociación de artistas Profesionales no puede haber representantes ,Empresarios y empresas Porque esos derechos
chocan entre ellos
Profesionalizar el sector pasa por sindicalizarlo y estar formada por artistas
En la lucha que se librado en Cataluña por el bien del circo no esta repercutiendo en las compañías del país, parte de las subvenciones Van a parar al exterior , campañas TV que no han servido para nada
Mucha bandera mucho circuito sin nadie que circule y lo que si hay
Es un silencio a todo lo que pasa delante nuestro aceptando lo que
En otro colectivo seria corrupción , trato de favor y privilegios