El dissabte vaig anar a veure una doble sessió d´espectacles a l´acollidor teatre de Pennautier, situat a 5 minuts de Carcassonne. Al programa, el clown Boris Arquier i la Crida Company amb la Jur Domingo (Teatre Fortuny, Reus 2009).
L´espectacle que proposa aquest clown és realment impressionant, abrumador... El Boris ens transporta al futur, al 2039, per compartir un dia de la vida de Bob, un treballador de la World
Domination Company. Desde que s´aixeca al matí, arriba a la feina, fins que després d´un dia de treball carregat de peripècies li anuncien que es pot jubilar i aquell resulta doncs el seu últim dia de feina. Tot l´espectacle resulta ser un crit d´atenció a la evolució de la societat, carnets per tot, controls de seguretat de tot tipus, automatització de qualsevol acció manual, menjar en pastilles,abús laboral infantil, etc...¡Gràcies Boris!, una lliçó en clau clownesca, molt humil.Firma la posada en escena Michelle Dallaire.
Boris té un domini increible de la tècnica vocal, és capaç de reproduir quasevol so cuotidià i crear diàlegs entre ell i uns 10 o 12 personatges que apareixen a la nostra imaginació gràcies a les diferents tonalitats que utilitza ell mateix. També té un treball de cos important i un treball de canvis de vestuari sorprenent, completíssim.
La llàstima és que l´espectacle és integrament en françès i no crec que es vegi per Catalunya, pro pels que volteu per França no ho dubteu.
Després la Jur i en Julien, que no havia vist desde Jeunes Talents circ fa tres anys. Un treball de cos impressionant, de malabars i de portes poètics i preciosos. Una absurditat gestual i vocal ben assumida i treballada que contrasta amb una posada en escena semblant a la dansa més contemporanea, que per mi és arritmica i provoca moments d´avorriment. Diré el mateix de les llums, que no m´aportaven res sino més aviat em treien fora de l´espectacle. En tot cas bravo a la Crida Company per seva generositat a l´escena i per proposar aquest tipus d´espectacle. Per cert ja estan preparant una nova aventura..
L´espectacle que proposa aquest clown és realment impressionant, abrumador... El Boris ens transporta al futur, al 2039, per compartir un dia de la vida de Bob, un treballador de la World
Domination Company. Desde que s´aixeca al matí, arriba a la feina, fins que després d´un dia de treball carregat de peripècies li anuncien que es pot jubilar i aquell resulta doncs el seu últim dia de feina. Tot l´espectacle resulta ser un crit d´atenció a la evolució de la societat, carnets per tot, controls de seguretat de tot tipus, automatització de qualsevol acció manual, menjar en pastilles,abús laboral infantil, etc...¡Gràcies Boris!, una lliçó en clau clownesca, molt humil.Firma la posada en escena Michelle Dallaire.
Boris té un domini increible de la tècnica vocal, és capaç de reproduir quasevol so cuotidià i crear diàlegs entre ell i uns 10 o 12 personatges que apareixen a la nostra imaginació gràcies a les diferents tonalitats que utilitza ell mateix. També té un treball de cos important i un treball de canvis de vestuari sorprenent, completíssim.
La llàstima és que l´espectacle és integrament en françès i no crec que es vegi per Catalunya, pro pels que volteu per França no ho dubteu.
Després la Jur i en Julien, que no havia vist desde Jeunes Talents circ fa tres anys. Un treball de cos impressionant, de malabars i de portes poètics i preciosos. Una absurditat gestual i vocal ben assumida i treballada que contrasta amb una posada en escena semblant a la dansa més contemporanea, que per mi és arritmica i provoca moments d´avorriment. Diré el mateix de les llums, que no m´aportaven res sino més aviat em treien fora de l´espectacle. En tot cas bravo a la Crida Company per seva generositat a l´escena i per proposar aquest tipus d´espectacle. Per cert ja estan preparant una nova aventura..
Comentaris
Pel que fa al francès he vist espectacles subtitulats, al teatre lliure, al mercat de les flors, al nacional i al Liceu, Si es bo no se per que no hauria de venir.